El prestigiós home de lletres destaca que a la localitat se sent benvolgut i seguit “des dels regidors de diferents corporacions municipals de la democràcia fins als joves artistes que comencen i ja triomfen”, i destaca que “m’he recordat molt d’Elx, però Elx sempre s’ha recordat molt de mi”
L’escriptor, dramaturg i cineasta il·licità Vicente Molina Foix ha sigut proclamat Fill Predilecte d’Elx en la cerimònia que ha tingut lloc a l’Ajuntament la vesprada de dimecres dimecres 1 de juny. A les 19.30 hores arrancava un acte que ha congregat al Saló de Plens a més d’un centenar de personalitats de la política, la societat, la cultura i l’economia local, així com reunits d’un literat nascut el 8 d’octubre de 1946 al carrer Zumalacárregui —actual Antonio González Beltrán— de la ciutat de les palmeres i en l’haver de les quals consten premis com l’Azorín, el Salambó, el de la Crítica Literària Valenciana o el Nacional de Narrativa.
“Jo m’he recordat molt d’Elx, però Elx sempre s’ha recordat molt de mi”, ha manifestat minuts abans de l’esdeveniment, quan ha sigut rebut per l’alcalde, Carlos González, i ha signat al Llibre d’Honor del Consistori, davant els portaveus i els membres de la Corporació Municipal, amb una bella dedicatòria en la qual ha mostrat l’agraïment d’un il·licità que mai s’ha anat d’ací. “Hi ha hagut moltes ocasions en les quals eixa comunicació entre Elx i el ciutadà que ha viscut uns anys de la seua vida, però no tota, ha eixit reforçada. I aquesta ocasió, que esperem no siga l’última, és la mostra d’eixe enteniment”, ha expressat el també docent universitari, que ha impartit classes de Literatura Espanyola i Traducció a Oxford.
“Amb aquesta distinció, la ciutat en la qual vas nàixer i a la qual has tornat una vegada i una altra, et mostra el seu afecte, agraïment i admiració pel teu brillant bagatge cultural, per la teua profunda inclinació als nostres senyals d’identitat i per eixa vinculació que sempre has mantingut amb Elx”, ha enunciat González. El responsable municipal ha lloat el “talent creatiu fora del comú” de Molina Foix, per la qual cosa se li atorga el títol de Fill Predilecte com a gest de “afecte, admiració, gratitud i orgull”; algú, ha subratllat, “amb una capacitat d’anàlisi de la realitat social excepcional i probablement una de les persones amb el verb més fluid, culte i precís que hàgem pogut escoltar o llegir”. “En suma”, ha continuat, “un il·licità cosmopolita i erudit a qui hui fem justícia rendint públic homenatge i reconeixement en nomenar-lo Fill Predilecte del municipi”.
L’homenatjat, que ha realitzat un viatge sentimental al passat, a la seua infància i a la seua infantesa a Elx, amb els seus pares, altres familiars i amics, ha accentuat que s’ha sentit “benvolgut i seguit per la gent d’aquesta benvolguda ciutat, des dels regidors de diferents corporacions municipals de la democràcia fins als més joves artistes que comencen i ja triomfen, omplint de nous continguts a un Elx en expansió que no és el de la meua infància: una ciutat que jo vaig conéixer més xicoteta quan jo era molt xicotet, i en créixer ha crescut dins de mi”.
El seu gran amic Vicente Pérez Sansano recorda en el seu ‘laudatio’ que l’honor es justifica “no tant pel seu vincle de naixement a la ciutat com per la continuada presència que Elx ha tingut i té a la seua vida i al llarg de la seua extensíssima trajectòria en els diversos camps que ha cultivat”
Ha tingut paraules per a algunes de les icones d’Elx, com la basílica de Santa Maria. O de la “enjoiada sacerdotessa ibera de la Glorieta; eixa Dama d’Elx bella però no deixa de ser un simulacre de l’autèntica”. Així mateix, ha efectuat un al·legat en defensa del palmerar: “La seua proximitat i la seua abundància ens assenyala i ens individualitza, perquè sense les palmeres fecundes del nostre singular paisatge, Elx seria un paradís empobrit, i nosaltres orfes expulsats del paradís per cobdícia”.
Un escriptor total i de múltiples universos
Com bé ha destacat González, Molina Foix mereix ser reconegut públicament com a Fill Predilecte per la seua trajectòria en la qual “ha fet pràcticament de tot en el món de la cultura”. I com ha glossat al seu laudatio el seu gran amic Vicente Pérez Sansano, l’honor es justifica “no tant pel seu vincle de naixement a la ciutat com per la continuada presència que Elx ha tingut i té en la seua vida i al llarg de la seua extensíssima trajectòria en els diversos camps que ha cultivat com a poeta, assagista, novel·lista, articulista, traductor, dramaturg, libretista d’òpera o cineasta”.
“Tot això no ha impedit la seua tornada a Elx ininterrompudament i pels més variats motius, com ara actes institucionals, tertúlies literàries o cinematogràfiques, o participant en diverses ocasions al Festival de Cinema, del qual va ser president del jurat”, ha reiterat Pérez Sansano. No en va, Molina Foix va ser Dàtil d’Or per l’Associació d’Informadors d’Elx (AIE), pregoner de les Festes d’Agost en 1984 i cavaller portaestendard de la Festa en 1990. L’últim esdeveniment en el qual va intervindre va ser el passat 4 de maig, quan la prestigiosa revista cultural Túria va presentar el seu número monogràfic dedicat a l’escriptor a les instal·lacions de la Fundació Mediterrani a Elx.
Molina Foix ha emprat amb assiduïtat la presència d’Elx com decorat protagonista en diverses de les seues obres literàries, com en El invitado amargo, El novio del cine, Kubrick en casa i molt especialment en El abrecartas, que va obtindre el Nacional de Narrativa en 2007, “considerada en opinió de Xavier Alberti ‘un dels textos en castellà més importants dels primers anys del segle XXI’ i que va enamorar el músic Luis de Pablo i que el va inspirar per a compondre, amb el mateix títol, la seua òpera pòstuma, estrenada al febrer passat en el Teatre Real amb excel·lent èxit”, ha indicat Pérez Sansano.
“Hui, molts crítics literaris coincideixen que la trilogia de novel·les documentals El abrecartas, El invitado amargo i El joven sin alma quedarà com una aportació única en la història de la literatura”, ha puntualitzat González, que ha valorat que Molina Foix, que posseeix una biblioteca amb uns 23.000 llibres, “és un intel·lectual en el sentit més clàssic i pur de l’expressió”.
L’escriptora Menchu Gutiérrez defineix al literat il·licità com ‘un escriptor total, de múltiples universos”. L’escriptor Jorge Herralde com “l’atleta complet al nostre país de novel·la, poesia, teatre, cinema, assajos, articulista i segurament en algun altre racó”, a més de virtuós en l’art de la conversa. I el també escriptor Luisgé Martín, en l’homenatge que l’Institut Cervantes li va dedicar a Vicente al gener de 2020, va dir que “és un dels grans de la literatura espanyola”; un autor “destinat a romandre durant moltes generacions i que està tenint una segona maduresa literària més brillant… cada llibre nou seu és un llibre que cal llegir”.
L’alcalde, Carlos González, afirma que Molina Foix “és un intel·lectual en el sentit més clàssic i pur de l’expressió”, i que la distinció és una mostra d’afecte, d’agraïment i d’admiració del municipi pel seu brillant bagatge cultural, la inclinació als nostres senyals d’identitat i la vinculació que sempre ha mantingut amb Elx
En la seua faceta de crític, guionista i director, les pel·lícules han sigut per a Molina Foix una passió practicada a través de publicacions com a Film ldeal, Fotogrames, El País o El Mundo i que el van portar a ser triat com a traductor a l’espanyol del doblatge de les cintes La naranja mecánica, Senderos de gloria, El resplandor, La chaqueta metálica i Eyes Wide Shut, obres de Stanley Kubrick. La seua òpera preval com a realitzador l’any 2000, Sagitario, com no podia ser d’una altra manera, es va rodar a Elx i en la qual el Misteri és la base de la seua banda sonora, segons ha recordat González.
Connexió sentimental amb Elx a través de La Festa
I és precisament l’amor al drama assumpcionista, del qual és àvid espectador des de la seua tendra joventut, el l’ha portat a convertir-se en un dels seus principals prescripctores des de l’àmbit de la intel·lectualitat. Vicente Pérez Sansano ha rememorat com ha portat fins a Santa Maria a l’agost nombrosos amics, escriptors o artistes, “entre els quals cal citar a Juan Benet, Javier Marías, Emma Cohen, Julieta Serrano, Rafael Martínez Nadal, Jack Lang, Alain Robbe-Grillet, Guillermo Cabrera lnfante i un llarg etcètera, contribuint amb això a la difusió i millor coneixement de la Festa en un àmbit d’indubtable prestigi”.
De fet, Molina Foix també va tindre el seu paper en el tràmit que va convertir al més elevat senyal d’identitat del poble il·licità en Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco en 2001. El seu amic Juan Goytisolo, que en aquells dies presidia el Comité de Valoració de l’organisme, li va encarregar l’emplenament dels requisits necessaris perquè la proposta de candidatura s’adeqüara a les exigències formals que en l’expedient se sol·licitaven, tal com ha rememorat Pérez Sansano.
“Ell mateix escriu que els seus punts d’unió amb Elx són fortes i constants, i que fins i tot en els quasi deu anys que va viure fora d’Espanya —Itàlia, França, Regne Units, els Estats Units— ‘no podia oblidar el poble natal, el paisatge d’Elx, amb els seus palmerars, i La Festa; eixa extraordinària celebració de l’esperit, del teatre i de la música…”, ha parafrasejat l’alcalde.
Noms gravats amb lletres d’or en la història local
La Junta de Govern Local va nomenar Molina Foix Fill Predilecte d’Elx al setembre de 2020; un títol regulat en l’article 6 del Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament que, resa, “solament pot recaure en els nascuts en el municipi i que per les seues destacades qualitats, mèrits i serveis en benefici, millora o honor d’Elx, hagen aconseguit un alt prestigie públic i consideració general indiscutible”.
De tal manera, Molina Foix ja forma part del selecte cercle de Fills Predilectes d’Elx, en el qual es troben, entre altres, el sacerdot Joaquín Torres, l’historiador Pedro Ibarra, l’enginyer Ernesto Martínez Riviere, el docent José Pascual Urbán, l’alcalde José Ferrández Cruz, el madridista Antonio Martínez Maciá “Pin”, el pintor Sixto Marco, el científic Francis Mójica o els periodistes i escriptors Vicente Verdú i María Ángeles Sánchez Gómez. Aquesta última l’acte de proclamació de la qual, igual que el de Molina Foix, degué ser ajornat per la situació sanitària i que va tindre lloc el 26 de febrer.
“En definitiva, Vicente és una d’eixes figures polièdriques, brillants, omnipresents en la cultura contemporània, de saber enciclopèdic i de curiositat artística encara major, que a més gaudeix de respecte absolut i immensa admiració entre els seus col·legues del món cultural”, ha assenyalat l’alcalde. “I des de hui forma part d’eixe reduït i valuós grup de fills d’Elx el nom dels quals està gravat amb lletres d’or en la història de la ciutat”, ha dit abans de tancar l’esdeveniment amb els concordes de l’himne il·licità.
