A l’acte han assistit representants de l’Ajuntament d’Elx, personalitats vinculades a la figura de l’escultura ibera, de la UA i de la Fundació Universitària d’investigació
Amb motiu de la celebració el pròxim 4 d’agost dels 125 anys del descobriment de la Dama d’Elx a l’Alcúdia d’Elx, el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora, ha inaugurat al vestíbul del Museu Monogràfic de la Fundació Universitària L’Alcúdia, l’exposició «La Dama d’Elx: el naixement de la icona». En l’acte inaugural, han intervingut a més del vicerector Alejandro Ramos, director de la Fundació Universitària d’Investigació Arqueològica, i Ana Ronda, arqueòloga, responsable de l’Àrea de Catalogació del jaciment i una de les dues comissàries de l’exposició al costat de Mercedes Tendero.
La Dama d’Elx és un potent vincle identitari que s’assumeix i representa socialment i cultural en els més diversos àmbits, tant locals, com nacionals i internacionals. L’exposició mostra els objectes que formen part del procés de mitificació des del mateix instant en què es descobreix la Dama d’Elx.
Alejandro Ramos ha presentat l’acte. En la introducció ha recordat com la Dama d’Elx va ser adquirida pel Museu del Louvre, on va romandre més de quatre dècades, «fet que va disparar la seua fama al mateix temps que el sentiment de pèrdua a Espanya». Tornava de França l’any 1941, convertida ja en una icona.
En referir-se al jaciment de l’Alcúdia, la investigadora Ana Ronda ha citat les paraules de Pedro Ibarra que descrivia el lloc «com un immens cementeri ple de pedres al qual feia por acostar-se». Lluny d’això, Ronda, que és autora de la tesi La Alcudia de Alejandro Ramos Folqués: 50 años de estudios arqueológicos, ha destacat com la topografia de l’espai a l’Alcúdia no és ara la mateixa que l’original; i ha recordat aquella primera excavació del 1890 en la zona de les termes orientals. En aquell espai «excava i saca les termes i les muralles i es queda amb el cuquet de continuar excavant-hi». És aquesta zona, la de les termes, la que ara mateix excava Jaime Molina i el seu equip amb el Projecte Astero.
El 4 d’agost de l’any 1897 apareix la peça de la Dama d’Elx de la qual, recorda Ronda, els mateixos treballadors deien «la reina mora». Comença ací la personificació d’una peça tan important com és la Dama d’Elx. «És aquest objecte patrimonial el que va fer que no tornaren a eixir d’Espanya més objectes patrimonials», assegura; «i és aquesta la que es converteix en una icona de bellesa: Dalí la va denominar “la dona més bella”».
En la seua intervenció, el vicerector d’Investigació de la UA ha recordat que fa menys d’un any la UA commemorava el 25é aniversari de l’adquisició del jaciment de l’Alcúdia. Com ha expressat Mora, «des del primer moment la UA va apostar fortament per convertir el jaciment de l’Alcúdia en centre patrimonial de referència nacional i internacional en docència i investigació arqueològica, però també de promoció cultural i turística de la Comunitat Valenciana». El vicerector ha detallat com, en data d’avui s’ha excavat, aproximadament, un quinze per cent del jaciment, i ha afirmat que això «ens enfronta al repte emocionant de descobrir la major part de la història d’Illici i del patrimoni que alberga l’Alcúdia». Aquesta dada i els resultats de les investigacions dutes a terme en els últims anys «ens fan pensar que l’Alcúdia és molt més que la Dama d’Elx», ha apuntat. Mora definia el jaciment com «el més important de tot l’art ibèric» i la Dama d’Elx com «la que dona visibilitat a aquest jaciment».
Els objectes i la documentació donen fe del procés de mitificació de la que seria anomenada ‘la reina mora’ o ‘la dona més bella’, com la va anomenar Dalí
Han assistit a l’acte, entre d’altres, Margarita Antón, regidora de Cultura i Joventut de l’Ajuntament d’Elx; María José López Sánchez, vicerectora de Transferència i Intercanvi de Coneixement de la UMH; el president del Patronat Nacional del Misteri Elx, Francisco Borja Miralles; la presidenta de la Reial Ordre de la Dama d’Elx, Mari Carmen Pérez Cascales; el gerent de la Fundació Universitària l’Alcúdia, Diego Peña Domínguez. Per la part dels investigadors i els arqueòlegs de la UA, han estat presents els investigadors jubilats José Uroz Sáez i Miguel Louis Cereceda; Alberto Lorrio, catedràtic investigador en el Departament de Prehistòria, Arqueologia, Història Antiga, Filologia Grega i Filologia Llatina de la UA i actual director del projecte Dames i herois; Javier Jover, director d’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA; i la investigadora del grup d’Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA, Carolina Doménech.
La mostra està comissariada per les tècniques arqueòlogues Ana Ronda Femenia, doctora en Arqueologia i responsable de l’Àrea de Catalogació del jaciment, i Mercedes Tendero Porras, responsable de l’Àrea d’Excavació del jaciment.
L’exposició consta de dues vitrines i elements emmarcats penjats en les parets. La primera vitrina, titulada «La Dama d’Elx: icona social atemporal», exposa com una vegada emergida la imatge del bust ibèric manté fins als nostres dies la seua posició rellevant en tots els aspectes, tant socials com culturals. La segona vitrina està dividida en tres parts: una primera part amb ‘Primers documents de la troballa. Pedro Ibarra Ruiz’, en el qual es mostra la primera documentació que hi ha sobre el descobriment; la segona part ‘Publicacions científiques i divulgatives’, on s’exposa una sèrie d’obres en les quals es pot observar el protagonisme de la peça, d’una forma directa o indirecta; i ‘La Dama a París’, on es mostren imatges vinculades amb l’estada d’aquesta a la capital francesa.
D’altra banda, i emmarcats, el visitant pot apreciar el cartell de bous de la Plaça de València, de l’any 1930; un disc i partitura de la marxa militar «La Dama de Elche» d’Aureliano Botella, de l’any 1941; una vinyeta d’humor gràfic de Chumy Chúmez en el diari ABC, datada en 1982; un exlibris d’Alejandro Ramos Folqués; i una fotografia antiga d’una dona vestida com la Dama d’Elx.
