L’alcalde, Carlos González, la regidora de Cultura, Marga Antón, l’edil de Festes, Mariola Galiana, la restauradora municipal, Gemma Mira, i el vicari episcopal, José Antonio Valero, presenten l’actuació que després d’un ardu treball de 15 mesos es contempla com es va concebre originàriament
L’Ajuntament d’Elx, a través de la regidoria de Cultura, ha restaurat l’oratori del segle XVIII situat al Saló de Plens, un dels conjunts artístics més rellevants que es conserven a l’ajuntament i un dels més antics de la Comunitat Valenciana. L’acte, conduït per la periodista Carolina Sellés, ha comptat amb la presència de l’alcalde, Carlos González, de la regidora de Cultura, Marga Antón, de l’edil de Festes, Mariola Galiana, del vicari episcopal, José Antonio Valero, de la restauradora municipal, Gemma Mira, i de membres de l’Equip de Govern i de la Corporació Municipal.
“A causa del mal estat en què es trobava l’obra es va decidir actuar donada la seua importància històrica i després d’un ardu treball podem tornar a contemplar l’oratori tal com es va concebre originàriament malgrat els avatars històrics patits”, ha assenyalat la restauradora, que ha explicat que “aquest conjunt realitzat l’any 1747 consta d’un llenç dedicat a la patrona d’Elx emmarcat amb un xicotet retaule daurat en pa d’or que jalona el quadre i culminat en l’àtic, per l’Esperit Sant amb la representació del colom blanc sobre un núvol”.
En concret, Gemma Mira va dedicar sis mesos en 2021 a restaurar el retaule i aproximadament nou mesos a restaura el llenç. “Segons la investigació realitzada a través de diferents documents de l’arxiu, es dedueix que el retaule ha sigut traslladat en dues ocasions. Inicialment, l’oratori tenia la seua pròpia estada, posteriorment es va traslladar a la sala del Consell i finalment, en el segle XIX, concretament en 1884, degué traslladar-se a la ubicació on es troba actualment. En eixe mateix any, es van realitzar totes les reformes al Saló de Plens i va quedar tal com es coneix en l’actualitat”, ha destacat Mira.
L’especialista ha detallat que el retaule està realitzat en fusta de conífera i presenta una altura de 4 metres per 2,50 d’ample. Està format per una taula d’altar, i un xicotet retaule d’un només cos i àtic o rematada. Presenta una taula d’altar de fusta, decorada amb dibuixos geomètrics. Sobre la taula, hi ha col·locada l’anomenada pedra d’altar, que després de la consagració per un bisbe es pot oficiar missa. En ella, se sostenen la sagrada Hòstia i el Calze.
En la part inferior del llenç i sobre la zona daurada s’observa incís l’any de fabricació de l’oratori, 1747. En el centre, s’allotja el llenç de mesures 182 x 122 centímetres, dedicat a la Verge de l’Assumpció. El llenç queda emmarcat amb el retaule daurat d’ornamentacions vegetals i dibuix incís sobre l’or. En la part superior del quadre, apareixen als laterals i sota el fris que separa de l’àtic, dues talles de querubins policromats amb les ales realitzades amb la tècnica de l’estofat.
Gemma Mira ha assegurat que “abordar la restauració de l’oratori ha sigut un luxe ja que es tractava de posar en valor un conjunt emblemàtic i al seu torn desconegut per a molts. Ha sigut un projecte molt interessant i apassionant amb el qual col·laborem en la salvaguarda i conservació del nostre valuós patrimoni històric artístic”.
El regidor il·licità manifesta que “restaurar l’oratori suposa recuperar el patrimoni d’aquesta ciutat” i mostra la seua satisfacció amb aquesta labor “brillant i professional” que permetrà donar-li visibilitat a l’obra i compartir-la amb tots els il·licitans i les il·licitanes
Per part seua, González, ha elogiat el magnífic treball de la restauradora municipal que suposa “recuperar el patrimoni d’aquesta ciutat” i ha mostrat la seua satisfacció amb aquesta actuació “brillant i professional” que permetrà donar-li visibilitat a l’obra i compartir-la amb tots els il·licitans i les il·licitanes.
Mentrestant, el vicari episcopal ha felicitat l’Ajuntament per mantindre intacta aquesta joia artística i ha fet una crida “per a continuar conservant i mantenint les coses que són la nostra identitat més genuïna i pura”.