Carlos González, acompanyat per la consellera de Cultura, Raquel Tamarit, i pel bisbe d’Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, crida a articular una aliança entre el Consistori i la Generalitat a fi d’obtindre els fons estatals o europeus per a fer front a les obres de restauració del temple
La rehabilitació de la basílica de Santa María i l’increment de les aportacions econòmiques de la Generalitat Valenciana i de la Diputació Provincial a la Festa fins a equiparar-les amb les que ja efectua l’Ajuntament d’Elx són les dues línies de treball prioritàries en el mitjà-llarg termini que ha marcat l’alcalde, Carlos González, en l’agenda del Patronat del Misteri d’Elx, que ha celebrat aquest dissabte 13 d’agost al migdia la seua Sessió Ordinària Anual, l’anomenada “Sessió Oberta”, celebrada al Saló de Plens del Consistori hores abans de la representació assumpcionista que tindrà com un dels seus convidats el cap del Consell, Ximo Puig, i en la qual l’alcalde ha cridat a “sumar esforços per a continuar protegint aquest tresor cultural que ens uneix a tots, ens emociona i ens fa sentir profundament orgullosos de ser il·licitans”.
González, president efectiu del Patronat, igual que la consellera de Cultura, Raquel Tamarit, i el bisbe de la Diòcesi d’Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla, presents en la trobada, ha recordat que fa unes setmanes es va donar a conéixer el Pla Director del temple on té lloc cada 14 i 15 d’agost el drama sacrolíric medieval, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco des de 2001. Aquest document enumera una sèrie d’obres a realitzar en una dècada per a la correcta conservació de l’edifici, per la qual cosa el regidor il·licità ha instat a articular una “aliança institucional” entre l’Ajuntament i la Generalitat a fi d’obtindre els fons estatals o europeus per a fer front a uns treballs de restauració i de rehabilitació que ascendeixen a uns set milions d’euros en total, i així garantir “l’adequada conservació de Santa Maria i de la mateixa Festa”, ha postil·lat l’alcalde.
“La basílica requereix d’una intervenció decidida i urgent, que atenga les deficiències i les necessitats provocades pel pas del temps i per la falta d’una inversió insuficient en la seua conservació”, ha continuat i ha citat l’Article 2 de la Llei 13/2005, de 22 de desembre, del Misteri d’Elx, que indica que una de les obligacions del Patronat és “vetlar per la salvaguarda dels elements patrimonials mobles, immobles i materials que participen en la celebració de la Festa”. “La legislació ens encomana a protegir Santa María com a espai escènic on es desenvolupa el Misteri”, ha insistit González.
A més, davant el president executiu del Patronat, Francisco Borja, del diputat provincial Juan de Dios Navarro en representació del president de la Diputació, de l’edil de Cultura, Marga Antón, i de membres de l’Equip de Govern i de la Corporació Municipal, González ha explicat que no es renuncia a l’objectiu que va comunicar en la sessió de 2019 d’igualar l’esforç financer dels governs valencià i provincial, de 75.000 i 50.000 euros anuals, respectivament, al qual fa l’Ajuntament, de 150.000 euros cada any. Fins i tot ha agraït les aportacions d’ambdues institucions, i que s’avança en la direcció adequada sobre aquest tema, l’alcalde ha remarcat que “encara queda camí per recórrer”, i que aquesta equiparació “garantiria la suficiència econòmica de la Festa”.
En eixe sentit, Tant Tamarit com Navarro han anunciat que s’incrementaran per al pròxim exercici els diners de la Generalitat Valenciana i de la Diputació Provincial destinats a sufragar les representacions, si bé no han detallat quantitats. Quant al finançament privat, González l’ha valorat positivament i ha donat les gràcies als particulars i les empreses que amb les seues donacions s’han convertit en Protectors del Misteri, figura sorgida al gener de 2020 i que en l’actualitat sumen 288 valedors.
Un moment dolç per a l’obra assumpcionista
El regidor ha expressat la seua convicció que el Misteri travessa un moment d’extraordinària estabilitat i fortalesa institucional i social. “La Festa viu un moment dolç des del punt de vista artístic, escènic, musical, institucional i social, la qual cosa ens ha de congratular i ser l’estímul per a continuar enfortint el nostre compromís amb aquest tresor cultural únic al món, producte de la devoció d’un poble per la seua patrona i per l’esforç popular de conservar les nostres tradicions”.
El regidor recorda que no s’ha de renunciar a l’objectiu d’equiparar l’esforç financer dels governs valencià i provincial, de 75.000 i 50.000 euros anuals, respectivament, amb el qual ja efectua l’Ajuntament, de 150.000 euros cada any, per a garantir la suficiència econòmica de la Festa
González, a més de mostrar la seua gratitud als membres de la Junta Rectora pel seu “treball extraordinari” en els difícils anys pandèmics de 2020 i de 2021, i a totes aquelles persones que generació rere generació, ja siga de manera pública o discreta, demostren “emoció, treball, dedicació i inclinació a les arrels”, mostrant i compartint aquest tresor cultural del poble d’Elx amb la resta del món, ha tingut paraules de record per a l’empleat municipal Santiago Ule, vicepresident del Patronat entre els anys 2006 i 2012.
Pressupost i suggeriments dels patrons
La tresorera del Patronat, Aída Martínez, nomenada recentment, ha desglossat els comptes del pressupost de 2023, que presenta un equilibri d’ingressos i despeses que ascendeix a 399.000 euros, un decrement del 3,16% respecte a l’exercici anterior i un increment del 5,14% en comparació amb el de 2021. Tal com ha precisat Martínez, el de 2023 es configura com una previsió de despeses i estimació d’ingressos per a cobrir-los.
Així doncs, en despeses, el capítol de personal descendiria un 8,23% perquè 2023, igual que 2021, tan sols tindrà un cicle de representacions, mentre que el de funcionament del Patronat ascendiria un 8% i el d’inversions un 30,15%, que es financen aquestes últimes sense acudir a l’endeutament. Els ingressos es calcula que seran el 12,4%, 49.500 euros, en concepte de venda d’entrades i publicacions; el 87,59% seran aportacions corrents, el 93% d’entitats públiques i un 7% privades. “El de 2023 és un pressupost contingut i ajustat, però també realista i ambiciós a l’hora d’arreplegar propostes necessàries per a complir els fins d’aquest patronat”, ha precisat Martínez.
Alguns dels projectes “no prorrogables” que es costejaran amb aquest nou pressupost són la finalització de la compra de tauletes perquè els cantors puguen tindre les seues partitures en digital, mitjans de formació externa i músics de suport per als concerts que organitza el Patronat, millorar la il·luminació de la sala d’assajos de la Casa de la Festa i instal·lar en aquesta un sistema professional d’enregistrament de so o un nou vestuari per a les actuacions de gala de la Capella.
D’altra banda, algunes de les reivindicacions i suggeriments de patrons com l’exalcalde Manuel Rodríguez o l’exjugador i president d’honor del Club Handbol Elx, Zoilo Martín de la Sierra, han sigut la programació d’activitats com ara conferències o d’altres per a commemorar el centenari de Joan Fuster i, també, el centenari en 2024 de la reforma de la partitura de la Festa per part d’Óscar Esplà, ensenyament musical per als escolans i major informació sobre la història de les representacions, traducció d’alguns dels motets, o una edat de jubilació a més de teixits més frescos per a les indumentàries dels cantors.