L’alcalde, Carlos González; l’edil de Cultura, Marga Antón; i el director de la publicació, Gaspar Macià; presenten el número 63, la portada del qual és una representació pictòrica del bust iber de l’artista i galerista il·licità Fernando Sánchez i Juan
La revista Festa d’Elx compleix huit dècades d’història amb la Dama com a protagonista l’any del 125 aniversari de la seua troballa. L’alcalde, Carlos González; la regidora de Cultura, Marga Antón; i el director de la publicació, Gaspar Macià, han presentat a l’Ajuntament un número 63 del qual s’imprimiran 350 exemplars i que consta de 12 articles en 236 pàgines. Fernando Sánchez i Juan firma la portada, una representació pictòrica del bust iber fruit “de la genialitat de l’artista i galerista il·licità, que l’ha portat a reinterpretar-lo i a embellir-lo”, ha elogiat González.
Tal com ha explicat Macià, Festa d’Elx 2022 obri amb un text sobre la peça arqueològica descoberta a L’Alcúdia a l’agost de 1897, relatiu al treball de la investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) María Pilar de Luxán, sobre tots els processos químics que ha patit la Dama des de la seua troballa fins a l’actualitat; també de com era i per a què es va utilitzar. “Ratifica que està tallada amb pedra calcària de la pedrera il·licitana de Perills, i que va tindre una capa d’imprimació d’algeps per a rebre la policromia; el procés que va patir ha fet que les sals i els components de la pedra hagen deixat el seu pòsit en el que hui coneixem i que s’haja arribat a la conclusió que és una escultura autèntica, datada entre els segles V i IV abans de Crist”, ha precisat el director de la revista.
El director de la Càtedra Dama d’Elx de la UMH, Francisco Vives, ofereix aquesta vesprada a l’Ajuntament una conferència sobre pintors inspirats per la peça a principis del segle XX, basada en el seu article per a aquesta edició de la veterana publicació
A l’esmentat article se li sumen textos sobre la vida medieval a Elx, el primer Ajuntament constitucional de 1812, com es va obtindre el títol “de ciutat” atorgat pel rei Amadeu I de Savoia, un dedicat a realitzadors il·licitans en les dècades dels setanta i els huitanta del segle XX a càrrec del cineasta i docent il·licità Jaime Quiles, i un altre sobre Mercury Radi, l’altra marca pionera de fabricació de transistors a la ciutat al costat de Klarmax Radi; aquesta última va aparéixer en número anteriors.
Quant al Misteri, les investigacions plasmades en aquesta edició versen sobre els orígens litúrgics de l’obra assumpcionista, la música de banda entorn d’aquesta i del Cant de la Carxofa, que té lloc a l’horta valenciana i altres poblacions de l’àrea i que presenta similituds amb la nostra Festa. Així mateix, destaquen els dos textos sobre la declaració d’aquesta com a Monument Nacional en 1931 i el simbolisme de la palma i les palmeres per a Elx i les representacions, escrites per la catedràtica emèrita en Antropologia Social de la Universitat de Tolosa-Jean Jaurès, Marlène Albert Llorca, i per la doctora titular de la Universitat de la Sorbona Sophie Albert, respectivament.
“Una àmplia varietat que aporten descobriments entorn de la ciutat i el Misteri, complint així amb els objectius que ens marquem en el Consell de Redacció que, igual que amena, fora una revista rigorosa en el tractament dels temes”, ha assenyalat Macià.
Gran trajectòria investigadora
Festa d’Elx va veure la llum per primera vegada en 1942. En tot aquest temps, una nodrida xifra d’autors ha plasmat en les seues pàgines la seua saviesa i les investigacions respecte al drama sacrolíric i a la localitat on se celebra, que ha arribat fins als nostres dies i és el 63 el cinqué número des que el Consistori va reprendre la seua edició en 2018. “Es tracta d’una publicació d’arrels profundes, amb un gran valor cultural i que, des del Govern Municipal, considerem que cal conservar”, ha manifestat González. “Per tant”, ha continuat, “veure-la publicada de nou significa una autèntica satisfacció”. De fet, Macià ha recordat que Festa d’Elx és “l’única publicació institucional de l’Ajuntament en aquests moments”.
Per això, el regidor il·licità, a més de traslladar la seua felicitació i la de l’Equip de Govern en el seu conjunt al director de la revista, al seu Consell de Redacció i als responsables de la maquetació per una “labor que ratlla allò sublime”, ha agraït als autors i autores per brindar, amb els seus articles, valor a la revista: “Les seues firmes posen talent, treball i tenacitat perquè els il·licitans i les il·licitanes puguem gaudir d’aquesta joia” que ha qualificat “d’una autèntica obra d’orfebreria literària”.
Posada de llarg al Saló de Plens
El Saló de Plens acollirà la vesprada del 25 d’octubre, a les 19.30 hores, la posada de llarg en societat de la revista, en un acte obert al públic i en el qual, acompanyat per González, Antón, Macià, membres de l’Equip de Govern i de la Corporació Municipal, el director de la Càtedra Dama d’Elx de la Universitat Miguel Hernández (UMH), Francisco Vives, oferirà una conferència sobre els pintors que es van inspirar en la peça arqueològica a principis del segle XX, basada en el seu article per a aquest número 63 de la publicació.
La revista Festa d’Elx podrà adquirir-se a les llibreries il·licitanes. A més, com a gran cabal de coneixement que és sobre el municipi i el Misteri, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 2001, tornarà a enviar-se, com és habitual, a biblioteques, centres d’investigació, arxius històrics i universitats tant d’àmbit autonòmic com nacional i internacional.