L’obra d’acer de l’artista Antoni Pons i els ‘Taulells de la memòria’ instal·lats al Jardí de la Memòria del cementeri honren dotze joves de la localitat que van morir o van sobreviure a la captivitat als camps nazis de concentració i d’extermini de Mauthausen i Gusen
Elx ha retut homenatge a les víctimes il·licitanes de l’Holocaust amb la inauguració d’una escultura a l’anomenat Jardí de la Memòria del Cementeri Vell en la vesprada del divendres. L’alcalde, Carlos González, al costat de la secretària autonòmica de Qualitat Democràtica, Toñi Serna, han presidit l’emotiu acte acompanyats per les edils de Cultura i de Participació Ciutadana, Marga Antón i Puri Vives, respectivament, pel director de la Càtedra Pedro Ibarra de la UMH, l’historiador Miguel Ors, per membres de l’Equip de Govern, de la Corporació Municipal i nombrós públic que, així mateix, van escoltar el manifest de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) pel Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust llegit per estudiants de l’IES L’Assumpció.
“Secundar el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust a Elx, 78 anys després, té ple sentit perquè serveix per a honrar els dotze joves il·licitans víctimes del nazisme i perquè, en l’actualitat, el negacionisme és present en la societat i constitueix un greu risc per a la democràcia”, ha manifestat González i ha assenyalat que s’ha d’evitar normalitzar un odi que alimenta radicalitats i extremismes com els discursos racistes o xenòfobs. “Actes com aquests són importants perquè exalten el valor de la convivència i la tolerància, pilars bàsics de la nostra democràcia”, ha agregat el responsable del Govern Local, que ha expressat que són necessaris per a rememorar “els moments més aberrants del passat i evitar que tornen a ocórrer”.
A més de l’obra La immortalitat de la memòria de l’escultor il·licità Antoni Pons, present en l’esdeveniment i que ha precisat que el seu treball en acer simbolitza barrots de cel·les representats per varetes verticals i baules de cadenes per elements corbs propis de situacions en captivitat, també es van descobrir els Taulells de la memòria, plaques ceràmiques amb els noms dels dotze il·licitans; una manera de rescatar el passat per a posar cara a les víctimes, defensar els drets humans i els valors democràtics, i fomentar la cultura de la convivència en pau i llibertat.
Serna ha explicat que, des de la Generalitat Valenciana, es va posar en marxa el projecte de Memòria Democràtica per a posar en valor i rescatar tot allò que tinga relació amb la nostra memòria històrica oblidada. “No podem canviar els fets ocorreguts, però podem parlar d’ells amb tranquil·litat i respecte; estem obligats, perquè no tindrem una societat en llibertat i amb valors democràtics si no ho fem”, ha dit la secretària autonòmica, que ha subratllat que la memòria històrica de cadascun de nosaltres conforma la memòria col·lectiva dels pobles. “I en això treballem des de la Generalitat en conjunció amb instituts, investigadors, historiadors, la ciutadania i els ajuntaments”, ha agregat.
L’alcalde, Carlos González, la secretària autonòmica de Qualitat Democràtica, Toñi Serna, les edils de Cultura i de Participació Ciutadana, Marga Antón i Puri Vives, el director de la Càtedra Pedro Ibarra, Miguel Ors, membres de l’Equip de Govern i de la Corporació Municipal van participar en l’acte
Per la seua part Ors, després d’agrair que la petició de l’Associació de Professors d’Història María Teresa Vega i la Càtedra haja pres forma, ha precisat que dels dotze il·licitans víctimes de l’Holocaust, quatre supervivents i huit morts als camps nazis de concentració i extermini de Mauthausen i Gusen, se sap molt poc, que formen part dels 4.427 espanyols morts en ambdós instal·lacions i els noms dels quals van ser publicats en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) d’1 d’agost de 2019. “Aquest és un acte de reparació moral, encara que siga quasi huitanta anys després”, ha indicat i ha reafirmat que l’homenatge és “una manera que coneguem millor i que reflexionem sobre el nostre passat”. En aquest sentit, ha recalcat que el Cementeri Vell “és el lloc més important de la memòria de la ciutat”.
“Molts holocaustos van edificar el gran Holocaust”, ha assenyalat la regidora de Cultura, que ha recordat que el Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust va ser instaurat per l’ONU al novembre de 2005, ja que va ser el 27 de gener l’aniversari de l’alliberament del camp de concentració i extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau en tal data com hui de 1945.
