L’edil de Medi Ambient, Esther Díez, explica que “s’ha connectat el sistema d’aigua des de l’aiguamoll dels Anàtids fins al nou” i destaca que “prèviament al fet que l’Ajuntament començara a gestionar-lo era un abocador incontrolat i ara és tot un exemple de recuperació”
Després de la visita a l’aiguamoll dels Anàtids, la regidora de Medi Ambient, Esther Díez, ha presentat al costat del director conservador del paratge, Juan Carlos Aranda, la tolla de Taray. Un nou espai natural que se suma al Clot de Galvany i que compta amb uns 3.400 metres quadrats de superfície i entorn d’uns 5.000 metres cúbics d’aigua. Abans que l’Ajuntament d’Elx començara a gestionar-la era un abocador de fem incontrolat i ara és tot un exemple de recuperació. Segons ha explicat l’edil, que ha recordat que “fins ara aquest entorn s’estava utilitzant com un depòsit de les aigües sobrants que arribaven a aquest paratge natural municipal, però al novembre de 2021 es va començar a generar aquest hàbitat nou fins a convertir-lo en una tolla artificial que al costat de les altres cinc tolles formen part d’aquest enclavament que és un referent en l’ús d’aigües regenerades”.
A més, la regidora ha detallat que “s’ha connectat el sistema d’aigua des de la tolla dels Anàtids fins la de Taray i s’ha convertit en tot un exemple d’hàbitat recuperat que ha permés no sols la supervivència i la conservació d’espècies naturals habituals, sinó la proliferació d’altres noves”.
Díez, que ha plantat un xicotet tamariu, ha informat que de moment la tolla estarà tancada al públic i ha agraït el treball de tot l’equip del Clot de Galvany i d’Aigües d’Elx que han estat treballant en la seua regeneració i conservació. Així mateix, l’edil ha posat de manifest “les tasques de recuperació dutes a terme a les zones amenaçades per l’emergència climàtica com ara el Clot, que s’han convertit en un exemple per a garantir la supervivència de les espècies”.
A més, la responsable de Medi Ambient ha destacat “la importància de divulgar els valors fonamentals que tenen els nostres espais de referència com ara el Clot de Galvany, el Fondo, el riu Vinalopó, el Pantà i el Camp d’Elx”.
Per part seua, Juan Carlos Aranda ha recordat que en 1978 el Clot de Galvany va ser destruït en un intent d’urbanització, cosa que va provocar que desapareguera l’aiguamoll. Va ser llavors, en 1996, quan l’Ajuntament va començar a desenvolupar els primers treballs de recuperació fins hui. “Un esforç continu de recuperar, mantindre i potenciar els valors que existeixen al paratge”, ha apuntat Aranda, que ha destacat que “els aiguamolls són un dels principals embornals de CO₂ del planeta i malgrat que aquesta tolla porta funcionat poc més d’un any ja ha sigut un lloc de cria per a una dels ocells més amenaçats a Europa, el xarxet marbrenc”.
