L’alcalde manifesta que “a la Dama d’Elx encara li queda recórrer els 424 quilòmetres de distància entre el Museu Arqueològic Nacional i el MAHE”

L’alcalde manifesta que “a la Dama d’Elx encara li queda recórrer els 424 quilòmetres de distància entre el Museu Arqueològic Nacional i el MAHE”

Carlos González, acompanyat de l’edil de Cultura, Marga Antón, assisteix a la presentació del llibre ‘La Dama Viatgera’ i assegura que continuarà treballant amb serietat perquè més prompte que tard el bust iber puga tornar a la seua ciutat d’origen


L’alcalde, Carlos González, ha destacat durant la presentació del llibre ‘La Dama Viajera’ que “a la peça arqueològica encara li queda recórrer els 424 km de distància entre el Museu Arqueològic Nacional de Madrid i el Museu Arqueològic i d’Història d’Elx (MAHE)”. L’acte s’ha desenvolupat a la seu de la UMH de la Plaça de Baix amb la presència de més d’un centenar de persones, entre aquestes el regidor il·licità que ha assistit acompanyat de la regidora de Cultura, Marga Antón, la presidenta de la Reial Orde de la Dama d’Elx, Mª Carmen Pérez Cascales, la vicerectora de Transferència i Intercanvi del Coneixement, María José López Sánchez, i el gerent de la Fundació CV del MARQ, Alberto Cortés.

La publicació va sorgir a partir de l’exposició de la ‘Dama Viajera’ que es pot visitar al MAHE fins al 30 d’abril, i és obra de Francisco Vives, director de la Càtedra Dama d’Elx de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, en coordinació amb Estefanía Soler, membre de la Reial orde de la Dama, entitat que edita aquest treball. En aquesta s’arrepleguen unes 206 fotografies tant en blanc i negre com a color, algunes inèdites, sobre els trasllats del bust en un segle des del seu descobriment en L’Alcúdia fa 125 anys, passant per la seua arribada al Museu del Louvre, el Museu del Prado i acabant fins al segon préstec a Elx fa 17 anys.

“Aquesta ciutat anhela que la Dama torne a estar entre nosaltres com ho va fer en 2006”, ha assenyalat González, que confia que “si va poder ser ací, no va córrer cap mena de risc i va ser autoritzat pel Ministeri de Cultura sota una estrictes condicions, 17 anys després no hi ha cap raó que impedisca que la Dama torne a ser cedida, cosa que ens anima a continuar treballant amb serietat perquè més prompte que tard puga tornar a Elx”.

L’acte s’ha dut a terme a la seu de la UMH de la Plaça de Baix amb l’assistència de més d’un centenar de persones, entre elles els autors de la publicació Fancisco Vives, director de la Càtedra Dama d’Elx de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, en coordinació amb Estefanía Soler, membre de la Reial Orde de la Dama

L’alcalde ha felicitat la Reial Orde de la Dama per la gran faena valuosa i quotidià que realitza per a mantindre viu aquest vincle entre el bust iber i la ciutat, a més de per la labor desenvolupada al costat de la Regidoria de Cultura durant el 125 aniversari en què s’ha aconseguit rememorar la importància que la Dama té per a la ciutat.

Així mateix, ha donat l’enhorabona als autors per l’obra i ha agraït a la Fundació MARQ per la seua col·laboració i a la Càtedra Dama d’Elx per la seua contribució a la investigació i a l’estudi entorn d’aquesta icona.

La presidenta de la Reial Orde de la Dama d’Elx, que ha agraït la col·laboració tant de la Fundació MARQ com de l’Ajuntament, ha mostrat la seua satisfacció “de poder tirar avant l’exposició que està tenint molt èxit i que hui es veu coronada amb aquest magnífic llibre”.

López ha reclamat com a investigadora que la Dama torne a la seua ciutat i ha destacat que des del punt de vista econòmic perquè una ciutat es diversifique és imprescindible comptar amb un actiu com aquest.

Cortés, per part seua, ha assenyalat que “el paper que té una peça com aquesta a nivell arqueològic i historiogràfic és una mica més perquè té una transcendència social i, per tant, és un símbol que, identifica més enllà d’Elx tots els valencians”.

Tal com ha apuntat Estefanía Soler, aquest llibre és el reflex del treball de recerca que s’ha realitzat durant un any. La primera idea era fer un catàleg sobre l’exposició, però al final va prendre forma de llibre. A més, ha reconegut que han tingut bastants problemes per a localitzar algunes imatges històriques, més que res perquè fa un segle molt pocs tenien càmera.