L’alcalde, Carlos González, l’edil d’Igualtat, Mariano Valera, i la regidora d’Educació, María José Martínez, inauguren aquest espai públic al costat de la directora de l’IES Carrús, Antonia Lledó, de la coordinadora del projecte, Rosa Belmonte, i de l’alumnat implicat
El Projecte Poble Feminista de l’IES Carrús ha arribat al barri de Sant Antoni amb un jardí dedicat a l’activista i defensora dels drets LGBTIQ+ Marsha P. Johnson. Amb motiu de la celebració del 8M que s’està duent a terme durant el mes de març, l’alcalde, Carlos González, ha inaugurat aquest espai al costat del regidor d’Igualtat, Drets Socials i Polítiques Inclusives, Mariano Valera, de la regidora d’Educació, María José Martínez, de la coordinadora del projecte, Rosa Belmonte, de la directora de l’IES Carrús, Antonia Lledó, i d’alumnat de l’ESO del centre.
El regidor il·licità ha posat en relleu el projecte de l’institut amb el qual es pretén donar visibilitat a la importància que les dones tenen en la societat i que durant molt de temps ha sigut invisibilitzat. “Un treball alineat amb el qual s’està duent a terme des de l’Ajuntament per a intentar feminitzar la llista de carrers d’Elx ja que es donava la circumstància que en ple segle XXI més del 95% dels carrers de la nostra ciutat estaven dedicats a homes i tan sols el 5% a les dones”, ha assenyalat González.
En aquest sentit, l’alcalde ha mostrat la satisfacció que suposa haver compartit la necessitat de treballar per a afavorir la presència de la dona en els espais públics i ha recordat algunes places que se li han atorgat en els últims anys a dones pioneres en la seua professió o que han tingut rellevància en altres activitats menys visibles.
“La realitat és que els avanços socials són producte de l’esforç tant de dones com d’homes i, per això, se li ha dedicat aquest espai a Johnson que ha treballat per la igualtat”, ha destacat González, que ha animat “a seguir amb aquesta mena d’iniciatives que serveixen perquè als centres educatius no sols es forme en coneixements sinó també en valors, que és més o igual d’important”.
Belmonte ha explicat que el projecte, que va ser inaugurat en 2020 amb la presència de l’alcalde, va nàixer amb la participació de l’alumnat i del professorat, a més del personal de neteja, d’administració, de consergeria, d’auxiliars d’infermeria, i de les famílies.
Segons ha recordat Belmonte, l’IES Carrús simula un poble feminista amb carrers, places i rotondes amb nombroses plaques, col·locades en diverses aules i corredors del centre, en reconeixement a dones com Alice Guy, la primera a realitzar una pel·lícula; Wangari Maathaien, la primera dona d’Àfrica a obtindre un doctorat; Carmen Domínguez, la primera dona a càrrec de l’Acadèmia Diplomàtica de Xile; o Kathrine Switzer, la primera dona a córrer una marató.
Per part seua, la directora de l’institut ha manifestat que “aquest acte constitueix un reconeixement explícit al nostre projecte educatiu que posa la convivència positiva com a objectiu central per a promoure actituds de respecte, per a la diversitat sexual i de gènere, així com per a garantir el ple desenvolupament intel·lectual, emocional i social dels joves”.
“Visibilitzant personatges tan emblemàtics que van lluitar pels seus drets com Marsha P Johnson aconseguirem que a poc a poc la futura generació estiga en un món més just, menys violent i més respectuós”, ha afegit Lledó, que també ha agraït a tota la comunitat educativa i a l’Ajuntament per la seua implicació en aquesta acció.
El responsable de l’Equip de Govern anima “a seguir amb aquesta mena d’iniciatives que serveixen perquè en els centres educatius no sols es forme en coneixements, sinó també en valors”
Tal com han narrat alumnes de tercer de l’ESO “<A mí nadie me hace callar>. Són paraules de Marsha P. Johnson, arreplegades en la pel·lícula documental Pay it no mind de Michael Kasino sobre la seua vida i mort, que encara ressonen 51 anys després del que va ocórrer el 28 de juny de 1969 al pub Stonewall Inne del barri novaiorqués de GreenWich Village, un bar controlat per la màfia i freqüentat per gais, lesbianes, drag queens i transsexuals en el qual es va prendre la flama del moviment LGTBI, que en el segle XXI continua reivindicant una societat més igualitària i marxa cada 28 de juny en el Dia Internacional de l’Orgull Gai per a no oblidar el que van iniciar aquella nit dones trans com la llatina Sylvia Rivera o la mateixa Johnson quan la policia va irrompre a Stonewall en una nova batuda”.
Johnson va continuar amb el seu activisme i es va convertir en una figura molt coneguda i estimada al Village, fins a tal punt que va arribar a ser sobrenomenada “alcalde de Christopher Street”. Però en 1992, als 46 anys, el seu cos va ser trobat sense vida al riu Hudson. La policia va tancar ràpidament el cas com un suïcidi, però es va reobrir en 2012 com a possible homicidi gràcies, en part, a la campanya que va iniciar Cruz des del Projecte antiviolència de la Ciutat de Nova York (AVP).
