El jurista il·licità Tomás Vives Antón, “el millor penalista d’Espanya del segle XX”, ja és Fill Predilecte d’Elx

L’alcalde, Carlos González, el president de la Generalitat, Ximo Puig, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, membres de l’Equip de Govern i de la Corporació Municipal participen en l’homenatge celebrat al saló de plens de l’Ajuntament, al costat de familiars, amics i personalitats de la societat i la cultura il·licitana

El jurista il·licità Tomás Vives Antón, “el millor penalista d’Espanya del segle XX”, ja és Fill Predilecte d’Elx. L’alcalde, Carlos González; el president de la Generalitat, Ximo Puig; la consellera de Justícia, Gabriela Bravo; l’ex ministre de Justícia Juan Alberto Belloch; l’exdiplomàtic i ambaixador en l’ONU Inocencio Arias, membres de l’Equip de Govern i de la Corporació Municipal, companys, familiars i amics han homenatjat al saló de plens qui va ser al seu torn mestre de juristes, vicepresident del Tribunal Constitucional i les aportacions del qual al Dret espanyol s’han recordat en l’acte que confirma aquest reconeixement a títol pòstum. El diploma que ho certifica ha sigut arreplegat per la seua vídua, Candelaria López, de mans de González i de Puig.

“Tomás Vives ha sigut un dels juristes més importants a l’Espanya actual; un autèntic referent jurídic i filosòfic, la contribució del qual a la construcció del nostre Estat de Dret ha sigut més que rellevant, autènticament transcendental”, ha manifestat el regidor il·licità, que ha definit Vives Antón com un dels “pares” del dret penal de la democràcia, “un penalista sense el qual no es pot explicar la doctrina i la pràctica penal de l’Espanya democràtica, en paraules del seu amic Javier de Lucas”. A més, González ha recalcat la seua faceta de “mestre per a nombrosos i prestigiosos juristes del nostre país, alguns dels quals es troben hui ací entre nosaltres”; un mestre que “sabia dret constitucional com el millor constitucionalista i dret processal com el millor processalista”, ha afegit parafrasejant els seus “primer deixebles, després amics”.

L’alcalde ha assenyalat que Vives Antón és mereixedor d’aquest homenatge a la seua ciutat per “la seua valuosíssima contribució a la defensa dels drets i les llibertats fonamentals i per ser una de les figures més eminents del pensament jurídic en llengua espanyola i un dels il·licitans més insignes, més influents i més reconeguts de l’últim segle”. A més de per ser una persona admirada, valorada i estimada per tots els qui el van conéixer, pel seu tarannà honest i rigorós, i per l’afabilitat, senzillesa, i per la bondat natural i honradesa que el caracteritzaven. “Per aquesta bonhomia que irradiava”, ha prosseguit i ha recalcat el seu paper d’amant de la seua família, dels seus amics i de la ciutat i del seu equip de futbol: “Tornava a Elx quan tenia ocasió, a conversar, a passejar, a gaudir de la nostra gastronomia”.

El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde Pumpido, ha intervingut en un vídeo pregravat, com així mateix ho han fet amics i companys, per a enaltir Vives Antón, han traslladat el seu afecte als familiars i “enhorabones a l’Ajuntament per l’organització d’aquest acte” i han subratllat que l’homenatjat va ser “tot el que un jurista ha de ser” i va aconseguir la seua consideració de “constitucionalista de primer ordre” i “precursor de l’actual estat social i de dret”. En l’esmentat Tribunal va dictar 175 sentències i va participar en mil deliberacions.

El seu paper en “el vertader Codi Penal de la Democràcia”

Belloch i Inocencio Arias, presents al saló de plens, igualment han glossat les qualitats del distingit. L’exministre l’ha qualificat com “el millor penalista d’Espanya del segle XX”, que “sempre va estar molt prop d’Elx”. I ha relatat que va treballar amb Vives Antón diàriament des de 1991 a 1996 en el Consell General del Poder Judicial (CGPD), i que algunes de les seues aportacions més destacades van ser, al costat de María Teresa Fernández de la Vega, la introducció de formació permanent i contínua dels jutges; i el seu inestimable paper en la Llei del Jurat i “en el vertader Codi Penal de la democràcia”, el de 1995, que “es deu al patrimoni moral i intel·lectual de Tomás Vives, l’únic Codi Penal discutit article per article al Congrés i al Senat i que no va tindre cap vot en contra, una cosa només possible per la intervenció directa del mestre”. Va fer el pas de ser fiscal a la vida universitària, “coinventant les normes d’interpretació de les lleis conforme a la Constitució o a l’aplicació directa d’aquesta”.

Jo no he vingut a enterrar Antón, sinó a elogiar-lo; la seua memòria no pot quedar soterrada amb els seus ossos”, ha emfatitzat per la seua part Inocencio Arias, que ha enaltit la brillantor acadèmica de Vives Antón, de qui va ser company al Col·legi Santo Domingo d’Oriola. “Posseeix un dels més brillants expedients acadèmics d’aquest centre acadèmic”, ha assegurat i ha admirat la seua formació i la seua sensatesa, “escassa al món i que en Tomás era pròdiga”. I que, com Cervantes va escriure, ha assenyalat el diplomàtic, “‘que ha de ser conseller requereix tres qualitats: autoritat, prudència i ser cridat’, una encertada descripció de Tomás Vives, cavaller de la rectitud que va ser el meu company”.

“Poques coses hi ha més especials que ser ‘fill’ de la teua ciutat; que els teus, que et coneixen bé, et referencien com a exemple i que ho facen com hui: amb orgull, gratitud i emoció”, ha dit Puig, que ha afegit que va ser “un mestre per als juristes espanyols de l’últim mig segle; un refugi intel·lectual i afectiu per a tants amics; i una reserva privilegiada de consells i respostes”, va ser “més que un creador de lleis i drets, un suport de la institucionalitat en democràcia; continua sent una inspiració el llegat de la qual perviu en tots els ensenyaments que va transmetre”.

Tal com ha explicat el president, Vives Antón compta amb tres dimensions socials: “L’humanista, que entronca amb una genealogia de juristes valencians pegats al seu temps, a l’esperit de la seua època, des de Joan Lluís Vives fins a Rafael Altamira –Fill Adoptiu d’Elx–; la seua passió per la llibertat, ja que va ser un demòcrata abans de la democràcia, un impulsor de l’Estat de Dret en temps d’arbitrarietat i un ciutadà que va nàixer amb una dictadura i va ajudar a il·luminar una democràcia; i la seua lleialtat a la seua terra, sempre amb el cor a Elx”.

La seua filla, Ana Vives, ha mostrat la “profunda gratitud” en nom de la família per la concessió del títol “al seu poble, que el va veure nàixer i en el qual descansa”, i ha descrit el seu pare com “un home apassionat que transmetia les seues passions amb totes les seues forces, que les contagiava i les acabàvem per fer pròpies i sentiem la seua mateixa devoció per Elx”. “Ell estaria profundament emocionat i agraït per aquest bell homenatge, que és un tresor que la seua família portarem en el cor allà on estiguem”, ha afegit.

González, que ha agraït a les diferents autoritats i personalitats, i als familiars i amics de l’homenatjat, ha finalitzat i ha dit que “els il·licitans ens sentim profundament orgullosos del que ha suposat Tomás per a Elx, i des d’Elx per a la nostra Democràcia i el nostre Estat de Dret. I que desitgem que el seu nom perdure escrit amb lletres indelebles en la història de la nostra ciutat amb el màxim honor que es pot concedir i el nomenem Fill Predilecte d’Elx, perquè el seu exemple perdure entre nosaltres”. Per això, ha reiterat “l’immens honor d’expressar en representació de la ciutat al complet, l’alegria i satisfacció que sentim per concedir el títol de Fill Predilecte d’Elx a Tomás Vives Antón”.

El títol de Fill Predilecte d’Elx, tal com ha recordat el secretari de l’Ajuntament, Antonio Izquierdo, es troba regulat en l’article 6 del Reglament d’Honors i Distincions del Consistori que, resa, “solament pot recaure en els nascuts al municipi, i que, per les seues destacades qualitats, mèrits i serveis en benefici, millora o honor d’Elx, hagen aconseguit un alt prestigi públic i consideració general indiscutible”.

Anotacions biogràfiques d’una trajectòria excel·lent

Tomás Salvador Vives Antón va morir el 10 de juliol de 2022 a València. Tal com es va recordar des de l’Ajuntament en 2022, quan la Junta de Govern Local va acordar el 15 de juliol d’aquest any concedir aquesta distinció municipal. El jurista va nàixer en 1939 a la Ciutat de les Palmeres, es va llicenciar en Dret en la Universitat Complutense de Madrid i es va doctorar en aquesta branca del coneixement per la Universitat de València (UV) en 1973 amb la tesi ‘La regulació de l’autoria en els delictes comesos per mitjà d’impremta’, amb la qual va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat d’aquest curs acadèmic, segons reflecteix la seua biografia de la Càtedra Pedro Ibarra de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx.

A més de ser un dels impulsors de Justícia Democràtica, l’organització de jutges i fiscals que es va oposar al franquisme, va exercir com a fiscal a Jaén (1966) i posteriorment a València (fins a 1980), vocal del Consell General del Poder Judicial (1990-1995), destacat catedràtic de Dret Penal en les universitats d’Alacant (UA) (1981-1985) i de València (UV) –d’aquesta última, de la qual va ser vicerector entre 1980 i 1981–, magistrat (1995-2001) i vicepresident del Tribunal Constitucional (2001-2004), en 2005 va reprendre la seua labor de catedràtic de Dret Penal en la UV. “És el jurista més brillant que ha donat Elx en moltíssim temps; el de major rellevància que ha tingut en els segles XX i XXI”, ha afirmat el regidor il·licità.

Autor de nombrosos llibres i publicacions en revistes especialitzades i d’articles en premsa, la inquietud filosòfica de Vives Antón el va portar a realitzar una important estada d’investigació a Frankfurt (Alemanya), entre 1986 i 1987, on va participar en diversos seminaris dirigits pel doctor Jürgen Habermas. I, entre moltes altres activitats de caràcter jurídic i acadèmic, va exercir les tasques inherents al càrrec de vocal de la Comissió per a la Reforma de 1988 del Codi Penal (Ministeri de Justícia), així com en la de la Comissió Redactora de l’Avantprojecte de Codi Penal de 1992 (Ministeri de Justícia). Igualment, va ser membre de diferents comissions en el si del Ministeri de Justícia: des de la qual va estudiar la Reforma del Procés Penal (1985-1986), passant per l’encàrrec d’escometre la Reforma de la Cassació Penal (1986-1987) i finalment va ser vocal de la Secció Especial de la Comissió de Codificació per a la Reforma del Procés Penal (2005-2006).

Així mateix, Vives Antón va ser vocal de la Comissió de Política Científica Nacional i del País Valencià, així com del Consell de Consum del País Valencià. I va participar en la Proposta de Demarcació Judicial per a la Comunitat Valenciana, realitzada pel Consell entre 1987 i 1988.

A Vives Antón se li va concedir el Ram d’Or en 1995, i va ser el primer conferenciant convidat per l’Ajuntament d’Elx, el 6 de desembre de l’any 1995, per a impartir la conferència magistral sobre la seua visió de la Constitució Espanyola al saló de plens. L’Ajuntament li va dedicar una plaça al barri del Raval al febrer de 2013, a petició d’entitats i particulars. També una aula de l’edifici Altabix de la UMH porta el seu nom des de 2019, institució que el va guardonar en 2016 amb el Premi Rellevància Social del Consell Social.

D’altra banda, a l’octubre de 2019, al paranimf de la UV, el president de la Generalitat, Ximo Puig, i la rectora, Mavi Mestre, van entregar-li a Vives Antón de el I Premi Ihering de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València (IDH-UV). En 1996 li va ser concedida la Gran Creu de l’Orde de Sant Raimon de Penyafort, i en 2005 la Medalla de l’Orde del Mèrit Constitucional.