A Elx no existeix una delimitació única, ni oficial ni oficiosa, dels barris que componen el nucli urbà. Hi ha enfocaments des de la perspectiva de l’evolució urbanística però no des de la visió antropològica o sociològica. Perquè un barri és molt més que uns carrers i uns edificis, sobretot en aquesta ciutat que va començar el segle XX amb 27.430 habitants i que ara (2018) compta amb 230.625. Aquest ràpid creixement es va concentrar en els anys 60 i 70 (45% del total) i per tant l’edificació és molt nova (el 88% dels edificis residencials són posteriors a l’any 50 i el 23% s’ha construït en la primera dècada del segle XXI). Fins i tot el nucli més antic, la Vila, Santa Teresa i el Raval, també ha patit una gran transformació i renovació urbana.

Per això els il·licitans i les il·licitanes identifiquen en moltes ocasions Carrús, zona d’al·luvió dels anys 60 i 70, com un únic barri, quan sota aquesta denominació es cobreix aproximadament la tercera part de la superfície i de la població del nucli urbà.

L’enfocament que es pretén fer ací dels barris d’Elx és el que inclou les seues i els seus habitants sota el concepte de comunitat, és a dir, al conjunt de persones vinculades per característiques comunes.

Per a conéixer les característiques dels habitants s’ha recorregut, com a font principal l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a través dels Censos de Població i d’Habitatge així com al Padró d’Habitants per l’amplitud de dades que conté així com per ser la base de la major part d’estudis i investigacions. I la unitat de mesura menor la secció censal. Pel que cada barri està conformat per un nombre de seccions determinat intentant que coincidisquen el més possible les característiques sociodemogràfiques i les de la seua evolució urbanística. En alguns casos això ha sigut més difícil que en uns altres, però ha predominat sempre el criteri de l’accessibilitat a les dades estadístiques.

També s’ha respectat la divisió dels districtes censals de tal manera que la ciutat ha quedat formada per 30 barris repartits entre els 6 districtes existents al nucli urbà, les denominacions dels quals es recullen en aquesta pàgina. Al districte 7 s’engloben les pedanies del Camp d’Elx.

Per a la redacció dels textos sobre la història dels barris s’han utilitzat principalment les següents fonts:

La ciudad de Elche, Vicente Gozálvez Pérez. Universitat de València, 1976
Crecimiento y urbanización. Elche, 1960-1980. Martín Sevilla Jiménez. Universitat d’Alacant/Ajuntament d’Elx, 1985.
Arquitectura i urbanisme de la ciutat d’Elx. Diversos volums. Gaspar Jaén i Urban. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Atlas demográfico y social de la ciudad de Elche. José Antonio Larrosa Rocamora. Universitat d’Alacant/Ajuntament d’Elx, 2000.
El palmeral histórico de la ciudad de Elche y su acequia mayor. Análisis patrimonial y afecciones urbanísticas generadas. Gregorio Alemañ. Tesi doctoral. Universitat d’Alacant, 2016.
Fototeca digital. Institut Geogràfic Nacional (http://www.ign.es/web/ign/portal)
Visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana. Institut Cartogràfic Valencià (https://visor.gva.es/visor/)
SIGELX, Ajuntament d’Elx (https://geoportal.elche.es/elxapps/geoweb/va/index.html)
Memòria digital d’Elx. Càtedra Pere Ibarra. Universitat Miguel Hernández d’Elx (http://www.elche.me/)
https://es.wikipedia.org/wiki/Annex: Barrios_de_Elche#La_Vila