L’ Algeps – Sagrada Família

DELIMITACIÓ I LOCALITZACIÓ

El barri de l’Algeps i Sagrada Família es troba a Carrús Oest, al nord-oest del plànol de la ciutat. Pertany al districte 4 seccions censals 1, 2, 3, 4, 8 i 17, compreses entre les avingudes de Novelda i de la Llibertat, el carrer Monserrate Guilabert Valero i la línia que tracen els carrers Antonio Brotons Pastor, Pedro Moreno Sastre, Emilio Hernández Selva, José Díez Mora i Vicente Fuentes Sansano.

DESCRIPCIÓ

La referència de Carrús Oest és la plaça de l’Algeps, a l’entorn de la qual es troben els principals equipaments i serveis, tant administratius, culturals i educatius com d’oci i convivència. Un lloc amb molta activitat comercial i de restauració, sobretot en l’eix que conforma amb la plaça de Madrid i tot el front de l’avinguda de Novelda. En la part nord es troba el barri residencial de la Sagrada Família curiós exemple d’arquitectura social d’ambient rural dels anys 50, pioner a establir-se en aquest costat de Carrús, les casetes del qual són hui dia molt sol·licitades per les joves famílies. Com tot Carrús, quan es va construir el barri la major part dels seus habitants provenien d’altres llocs d’Espanya per a treballar en la indústria i la construcció.

HISTÒRIA

barrio_sagrada_familia cpi

Vista aèria

Al començament del segle XX només es trobava en la zona on hui està el barri de l’Algeps algunes casetes de camp. En els anys 30, en el que hui és la concorreguda plaça de l’Algeps, coneguda també com “plaça de les ximeneres”, es va instal·lar una fàbrica d’algeps, la Yesería de Román, molt emblemàtica pel lloc que ocupava ja que es trobava en la confluència de la carretera d’Aspe i les vies del ferrocarril al costat d’una pas a nivell amb barreres. Es mantindria en peus fins que en els anys 80 s’aprova el Pla Especial de Reforma Interior que va protegir els forns i va projectar els dos jardins que hui ocupen la poma de l’antiga fàbrica.

En els anys 40 es comença a construir a Carrús per la part del camí dels Magres mentre que en la confluència del camí cap a Aspe (hui avinguda de Novelda) i les vies del tren (hui avinguda de la Llibertat) ja hi havia un grup de cases escampades de manera desordenada. A meitat dels anys 50 apareixen els primers esbossos dels barris de les places de Barcelona i de Madrid i en 1955 la Caixa d’Estalvis del Sud-est d’Espanya comença a edificar les cases de la Sagrada Família que no es començaran a ocupar fins a 1959. Aquest grup de prop de 300 habitatges estava completament aïllat encara que ràpidament va començar a urbanitzar-se tot Carrús amb l’aprovació del Pla General de 1962. Hui dia, conformen un dels conjunts d’habitatges més homogenis i pintorescos de tot Elx. Compost per cases adossades de planta baixa, pis amb pati interior i sostres de teula, formen 10 blocs al mig dels quals hi ha un bonic passeig de palmeres que acaba enfront d’una escola, inaugurada en 1959, on també va estar la parròquia de la Sagrada Família. En una de les cases va haver-hi per un temps un ambulatori i en altres dos una Casa de Maternitat que va ser inaugurada pels marquesos de Villaverde l’any 1960.

Al voltant del grup de la Sagrada Família es van construir alguns edificis més, a principis dels anys 60 encara que cap al sud quedaven uns grans buits amb solars que amb el temps, a partir dels anys 80, han servit per a situar els equipaments del barri com el jardí de León Felipe, la plaça i el Centre Social de Francesc Cantó. Mentre que el contigu col·legi Francesc Cantó ocupa l’espai que va deixar l’antiga fàbrica de Cartonatges Grau. Més al sud es va construir l’institut de Carrús que va obrir les seues portes en el curs 1975-1976, quan encara no estava asfaltada l’avinguda de la Llibertat.

A més d’aquests, el barri de l’Algeps-Sagrada Família concentra un gran nombre d’importants equipaments com el Centre Social Polivalent de Carrús, serveis com l’oficina del SERVEF i altres espais públics com és la plaça de Madrid lloc central que guarda el mateix esquema urbanístic que la plaça de Barcelona. En aquesta plaça redona està el mercat Plaça de Madrid de finals dels 60, la parròquia Sagrada Família (1979) i el col·legi León Felipe (antic Col·legi Nacional Mixt Donoso Cortés construït en 1971 i reconstruït en 1994 per patir aluminosis). La zona de la plaça de Madrid va ser una de les primeres a desenvolupar-se encara que la majoria de les construccions de planta baixa i pis que allí existien van ser substituïdes per grans edificis constituint hui una de les zones més renovades del barri.

Indicadors sociodemogràfics
Padró Municipal d’Habitants 2018:
Nombre d’habitants 7.868
Percentatge de variació de la població 2008-2018 -6,0
Percentatge de dones 50,5
Percentatge d’homes 49,5
Edat mitjana 43,4
Percentatge de població amb més de 64 anys 19,0
Percentatge de població estrangera 11,2
Densitat de població (hab/ha) 328,2
Cens de Població i Habitatge 2011:
Nivell mitjà d’estudis (rang de 0 a 5) 2,5
Total llars 3.205
Mitjana de persones per llar 2,7
Percentatge de llars unipersonals 23,6
Percentatge d’habitatges amb més de 30 anys 76,4
Percentatge de població ocupada 30,3
Percentatge de població aturada 23,1
Percentatge de població inactiva 46,6