HISTÒRIA

Vista aèria c/ Camí dels Magros

Carrús, “a l’altre costat de la via” del tren, va començar a ocupar-se als anys 30 per la part del camí dels Magros sense cap mena de planejament. En la primera meitat dels 50 les construccions ja apareixen ordenades per carrers, l’eix viari principal dels quals era el carrer Camí dels Magros, que era l’antic camí cap al pantà que passava pel molí de la família crevillentina Magro, d’ací el nom del camí i del barri. Els habitatges eren de planta baixa o planta baixa i pis amb pati interior, més semblants a l’habitatge rural, dels quals queden només unes poques com el grup de 50 cases que formen una única illa entre els carrers José Romero López i Camí del Magros. Als anys 60 i 70 es construeix a ritmes vertiginosos davant la necessitat de donar allotjament a les famílies arribades d’altres llocs d’Espanya com Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia o d’altres poblacions de la província d’Alacant i també de les il·licitanes, el número de les quals anava creixent de forma accelerada. Als 80 el barri estava ja totalment acabat encara que quedaven algunes casetes de les originals que amb el temps han sigut derrocades per a alçar edificis en altura com en la resta de la zona, els edificis tenen una mitjana de 5 a 8 altures, molts sense ascensor i d’escassa qualitat, i de xicoteta grandària. Totes aquestes circumstàncies van crear un ambient de convivència al barri, i en general a Carrús, que li ha imprés caràcter.