Centre la Vila – La Sabatillera
DELIMITACIÓ I LOCALITZACIÓ
El barri pertany al districte 1, i comprén les seccions censals 1, 2, 3, 4, 5 i 6, els límits de les quals van des de la plaça de Baix fins a la plaça de Benidorm al sud, a l’est discorre pel camí de Bassa dels Moros seguint per l’Avinguda de l’Alcalde Vicente Quiles i comprén la zona del Parc Infantil de Trànsit i fins a la fàbrica i cases de Ferràndez, pel nord. El riu Vinalopó és el seu límit per l’oest.
DESCRIPCIÓ
És el nucli del centre històric, turístic, administratiu i comercial de la ciutat. Comprén els antics barris de la Vila, Chinchilla, la Barrera o Sabatillera així com part de l’antiga pedania d’Horts i Molins on es troben nombrosos horts de palmeres que formen part del Palmerar, Patrimoni de la Humanitat. Compta amb els edificis i espais més emblemàtics com la basílica de Santa Maria, el Palau d’Altamira, la Torre de la Calaforra, l’Ajuntament i la plaça de Baix, el convent de Santa Llúcia i els Banys Àrabs, o el parc Municipal i el parc Esportiu.
HISTÒRIA
El barri al qual s’ha denominat Centre-la Vila i la Sabatillera és una zona que històricament contenia diversos barris.
El barri de la Vila és el més antic de la ciutat. Dins dels seus límits es trobava la ciutat musulmana que va ser conquistada pels cristians en el segle XIII. La medina musulmana es va erigir en la riba oriental del Vinalopó després de l’abandó de l’antic assentament de l’Alcúdia, probablement prenent com a origen alguna alqueria. Ací es poden veure molts dels monuments i edificis antics d’Elx.
En Transpalau, al nord de la Vila, dins de les antigues muralles, existia un barri que va desaparéixer a causa de la construcció del pont d’Altamira entre les dècades de 1950 i 1960. Aquest barri de caràcter humil es va derrocar per a donar pas al vial de Diagonal de Palau que connecta el pont amb l’antic camí d’Alacant. Després de la seua destrucció es van alçar nous edificis que van deixar lliure de construccions el costat nord de la basílica de Santa Maria i es van constituir dues places, la del Palau (preexistent però ampliada), entre l’alcàsser i l’església, i la del Congrés Eucarístic, on abans es trobava la plaça del Cementeri de Santa Maria.
Entorn del Convent de Santa Llúcia (1270) es trobava el Raval de Santa Llúcia. Al sud d’aquest edifici estava l’antic cementeri musulmà, posteriorment cristià. Encara que era un dels barris més antics de la ciutat, fa molt que va perdre la seua identitat i des de fa segles solament se’l considera part de la Vila. Aquí es troben el Convent Mercedari de Santa Llúcia i els Banys Àrabs, situats a l’interior de l’antic recinte religiós, el passeig de les Eres de Santa Llúcia i la plaça de la Mercè.
Al nord del convent es troba el barri de les Illetes o barri del Clergat, aquest barri és un conjunt de 6 illes de cases (d’ací el seu nom), que es van edificar en 1776 en un antic hort de palmeres pertanyent al clergue de la basílica de Santa Maria, d’ací el seu segon nom. El barri va ser derrocat entre les dècades de 1960 i 1970, i després de la seua renovació va canviar parcialment la seua trama i les seues edificacions a causa de la construcció del pont d’Altamira i del nou accés de l’antic camí d’Alacant.
El barri de Chinchilla se situa a l’est de la Vila, al nord de l’avinguda Rei Joan Carles I. Es va construir l’any 1902 en urbanitzar l’hort de Joaquín Chinchilla Agueda, d’on va prendre el seu nom i l’hort de Caro, dins del qual es va edificar un dels primers centres públics d’ensenyament batejat amb el nom de l’alcalde il·licità Ferrández Cruz.
El barri de la Barrera, popularment conegut per la Sabatillera, a causa de l’antiga fàbrica de calçat que es trobava en aquesta zona ocupant una illa sencera i que es va derrocar a finals dels 70. Durant les últimes dècades s’han alçat nous edificis amb grans altures.
El barri de Candalix se situa entre el traçat urbà de l’antic camí d’Alacant i l’antiga línia ferroviària. Aquest no és un barri pròpiament dit és més un conjunt d’horts i d’una ciutat jardí construïda dins del palmerar, l’eix central del qual és l’avinguda Candalix, nom de la qual procedeix de l’antiga séquia d’origen àrab que segueix el seu traçat.
Finalment en la part nord-oest, una vegada passat el parc Municipal, se situa una zona d’horts poc habitada en la qual destaca l’antiga fàbrica de lones de Ferràndez (1932) i un grup d’habitatges unifamiliars conegudes amb el nom de cases de Ferràndez perquè es van construir per a acollir les i els treballadors de l’empresa, incloïa també una guarderia així com una escola dins del propi recinte de la fàbrica. Pròxim a aquests habitatges es troba el convent de Santa Clara, inaugurat en 2007, per a acollir a les monges clarisses traslladades des de l’antic convent de la Mercè per la situació precària en la qual es trobaven les seues instal·lacions.
Indicadors sociodemogràfics
Padró Municipal Habitants 2018:
Nombre d’habitants | 5.441 |
Percentatge de variació de la població 2008-2018 | -5,3 |
Percentatge de dones | 53,2 |
Percentatge d’homes | 46,8 |
Edad mitjana | 45,2 |
Percentatge de població de més de 64 anys | 23,5 |
Percentatge de població estrangera | 7,1 |
Densitat de població (hab/ha) | 74,4 |
Cens de Població i Habitatge 2011:
Nivell mitjà d’estudis (rang de 0 a 5) | 3,0 |
Total llars | 2.625 |
Mitjana de persones per llar | 2,5 |
Percentatge de llars unipersonals | 29,0 |
Percentatge d’habitatges amb més de 30 anys | 59,6 |
Percentatge de població ocupada | 31,8 |
Percentatge de població aturada | 15,4 |
Percentatge de població inactiva | 52,8 |