HISTÒRIA

El canal de Regs de Llevant al seu pas pel carrer Pere Joan Perpinyà

En 1923 van ser inaugurades a Elx, pel rei Alfons XIII, les obres del canal per a reg amb aigües procedents del riu Segura realitzades per la companyia Regs de Llevant per a ampliar les terres de regadiu a banda i banda del riu Vinalopó. Part d’aquesta infraestructura recorria en obert la zona sud del Pla pel carrer Pedro Juan Perpinyà travessant el riu mitjançant un aqüeducte que la gent usava com a pont de pas encara que estava prohibit. Aquest aqüeducte està inclòs en el Pla Especial d’Edificis Protegits pel seu interés arquitectònic. També era conegut amb el nom de “El pont dels gitanos” pel fet que en la part del Raval existia un nucli de barraquisme, La Teulera. El soterrament del canal permetria donar-li al carrer Pedro Juan Perpinyà l’aspecte de gran avinguda que hui té i unir mitjançant un nou pont, el Pont de la Generalitat (1993), els dos costats de la ciutat. El nou pont va ser traçat a escassos metres del pont de l’aqüeducte que en la seua entrada soterrada al barri del Canal passa just per davant d’una de les primeres fàbriques, exemple d’arquitectura industrial dels anys 50, que es van instal·lar en la zona al costat del marge del riu i en la qual va estar l’empresa Moyplas al costat d’Hobby Sport, totes dues empreses del grup de Pedro Miralles que té la seua seu en el mateix carrer Sor Josefa Alcorta, aquesta última construïda a principis dels anys 70. Al seu costat, es va situar una altra important fàbrica de la marca Parets, líder en calçat esportiu a Espanya entre els anys 70 i 80, encara que ara amb la diversificació del negoci la nau està dedicada a l’activitat d’automoció.

En la meitat del barri del Canal, entre el carrer Sor Josefa Alcorta i el vessant del riu, es concentren les naus industrials i de serveis d’aquesta zona empresarial que va començar a ocupar-se ja en els anys 40 del segle XX encara que la majoria de les naus procedeix dels anys 70. Aquest polígon industrial es troba en transformació d’usos en ser qualificada pel planejament com a zona residencial, amb diverses naus que han canviat d’activitat, unes altres sense ús i algunes fins i tot abandonades. També hi ha alguna que ja ha sigut convertida en grup d’habitatges i en un dels solars existents es va construir el Centre de Salut El Pla.

A l’altre costat del carrer Sor Josefa Alcorta, la zona residencial que arriba fins al carrer Conrado del Camp és un barri típic de l’eixample del Pla de treballadors de la indústria encara que cada vegada més, com en tot el municipi, dels serveis. Es va començar a construir des del nord, carrer Pedro Juan Perpinyà, en els anys 40 i entre les dècades dels 70 i 80 va ser quan més es va construir, excepte algun solar en la zona sud. D’aqueixa època és el Col·legi Públic Luís Vives (1971) que en una fotografia sobre la seua construcció apareixia envoltat de camp perquè els edificis pròxims van ser posteriors. Encara que una de les primeres construccions va ser el grup d’habitatges protegits dels anys 60 que ocupen una poma sencera amb pati interior en el centre del barri enfront del polígon industrial. També es poden veure en peus alguna caseta de planta baixa o de dues altures dels anys 50. El barri del Canal, cap al sud, connecta amb les pedanies més agrícoles del municipi i en ell tenien la seua residència alguns treballadors del camp.