Caserna Vella i tallers Burruezo de reparació d’automòbils, a la cantonada de l’actual carrer Marià Benlliure. Anys 40.

HISTÒRIA

La primera part del barri a habitar-se va ser la confrontant amb el vessant del riu Vinalopó que pertany al nord de l’antic Raval de Santa Teresa, fundat al segle XVIII com a conseqüència del creixement de la població i dels alts preus de les terres de regadiu del palmerar a l’altre costat del riu, a més per trobar-se pròxim el convent dels franciscans i el camí d’Oriola. Aquestes terres eren del marqués d’Elx que van ser planificades al voltant de 1740 abans que es construïra el pont de Santa Teresa (1742), el primer d’Elx, que uniria el carrer Porta d’Oriola amb Major del Pla. Es comunicava així la carretera d’Alacant a Crevillent. Entre el pont i el començament del carrer Major del Pla es troba la plaça del Pont que abans dels anys 70 comptava al seu voltant amb cases de dues plantes amb ornamentació modernista i balcons reixats. Va acollir en els seus primers anys un mercat i va tindre una de les fonts d’aigua dolça de l’Alcoraia (1901). D’ací parteix el carrer Flammarion les cases del qual donaven per darrere a la rambla del riu perquè fins als anys 60 no es va obrir l’actual passeig de la Joventut, amb la qual cosa es va revalorar la zona i i es van substituir les antigues cases per grans edificis. D’aquells anys és l’edifici de Correus que després de molts anys en desús ha passat a les mans de la Generalitat per a albergar el Centre de Disseny i Moda del Calçat. I també en aquella època estava, sota el pont de Canalejas, el primer Parc de Bombers d’Elx on hui es troba una escola infantil. Més tard va acollir la reguarda de la Policia Local.

Tota l’arquitectura des del segle XVIII fins als anys 60 del segle XX ha desaparegut del barri. En el seu centre té un complex d’edifici d’habitatges construït en els anys 70 conegut amb el nom de “pisos blaus” o “caserna vella” perquè allí va estar la Caserna de Cavalleria (1770) que també va ser usat com a hospital en temps d’epidèmia, com a lloc per a fer festejos, circ i corregudes de bous en el seu interior fins que a finals de 1865 es va subhastar i es va dedicar a habitatges per a pobres; en 1955 es va derrocar i en el solar, durant molts anys, es va instal·lar la fira de sant Andreu. Hui dia la part lliure central dels “pisos blaus” són el centre social d’un barri amb molta densitat de població que manca de zones verdes encara que al seu costat es troba el passeig de Germanies, ja al barri de Sant Josep.

La part nord del barri que arriba fins al carrer Reina Victòria és de principis de segle XX i guarda moltes similituds amb el barri del Cor de Jesús o Pont Nou mentre que la zona oest es va desenvolupar una mica més tard, entre 1924-1957, en un període en la qual la població d’Elx es va duplicar. En les proximitats a la plaça de Crevillent es van localitzar algunes indústries en els anys d’apogeu del calçat, anys 50-70. I al carrer Reina Victòria, el que hui és un supermercat, va ser des dels anys 40 fins a principis dels 70 un cinema d’estiu, la sala Victoria, on també se celebraven concorregudes vetlades de boxa, lluita lliure i comèdies valencianes. Entre 1972 i 1993 va ser allí Simago, el primer centre comercial o gran magatzem d’Elx.