HISTÒRIA

Antiga plaça Major del Raval

Després de la conquesta cristiana per Jaume I de la Vila Murada (segle XIII), els musulmans es van traslladar al que hui és el barri del Raval de Sant Joan, nom que va adquirir la moreria quan en 1526 van ser batejats els moros d’Elx i la seua mesquita beneïda sota l’advocació de Sant Joan Baptista. En 1609 van ser expulsats els moriscos i les seues propietats van ser repartides entre gent pobra de la Vila que va repoblar el barri. El Raval tenia el seu propi Ajuntament (1655), situat a la plaça Major del Raval on ara es troba el Museu d’Art Contemporani, fins que en 1827 se suprimeix i el Raval passa a ser un barri més d’Elx.

Llavors el barri estava limitat pels carrers Àngel, Filet de Fora, Marededeu de l’Assumpció, baixant pel carrer Estrella fins al límit oest que correspon al riu Vinalopó. Ja en els anys 20 del passat segle es comença a edificar la part sud del barri en el que abans era l’hort de la Tripa, d’ací el nom pel qual es coneixia aquesta zona. A meitat del segle XX també s’obriran nous carrers que connectaran el Raval amb la Vila com el de Juan Ramón Jiménez (1957) que arriba fins a la plaça Major.

El Raval tradicionalment ha estat habitat per gent humil i treballadora, i ha sigut un dels barris més característics de la ciutat. Antany moltes de les seues cases tenien palmeres dins del pati, com a possible reminiscència per haver sigut anteriorment horts. Amb el desenvolupament econòmic i urbanístic de la ciutat, en els anys 60 i 70, molts dels seus residents es van traslladar a altres zones de nova creació, i van ser reemplaçats per immigrants procedents del sud i centre d’Espanya. En els 80 el barri es trobava en una situació d’abandó i degradació urbanística i la seua població estava molt envellida. L’Ajuntament començà a intervindre amb la construcció d’edificis de protecció oficial, creació de dotacions i espais públics. La major part de les edificacions tradicionals han sigut substituïdes i la trama urbana ha canviat la imatge històrica, però el barri ha recuperat vitalitat i és apreciat per mantindre un ambient tranquil i residencial en ple centre de la ciutat.

Hi ha una cançó popular que esmenta una zona del Raval, la Teulera, desapareguda en la dècada de 1980 que se situava en la rambla del riu. Era un assentament d’habitatges d’autoconstrucció que prenia el seu nom de la fàbrica de ceràmica situada en els seus voltants.

Els edificis històrics més destacats són el que alberga l’actual Museu d’Art Contemporani d’Elx, inaugurat en 1980, i que se situa en la plaça Major del Raval. Aquest va ser, entre 1611 i 1827, l’Ajuntament del Raval de Sant Joan. És un edifici de planta baixa i un pis amb façana porticada. En 1857 es va convertir en escola i entre els arcs que donaven a la plaça es va obrir un local on es repartia l’aigua de la séquia de Marxena. Un altre monument important és l’església de Sant Joan Baptista. Prèviament a la seua construcció en el mateix solar va existir una mesquita àrab (segle XIII), i una església barroca (segles XVI i XVII), que va ser substituïda per l’actual, oberta al culte l’any 1962. Com a espai públic la plaça Major del Raval era i és el centre cívic del barri, no sols estava antigament l’Ajuntament del Raval i es venia aigua, sinó que es feia cinema i teatre. Durant la Guerra Civil es va construir un refugi sota la plaça que es va afonar l’any 1955 i va causar sis víctimes.