HISTÒRIA

Cabalgata de apoyo al Elche Club de Fútbol vista desde la calle Capitán Antonio Mena (1972)

La primera etapa d’ocupació de les terres del marge dret del Vinalopó (a banda del Raval de Santa Teresa) comença al nord de l’antiga Caserna de Cavalleria (segle XVIII), al nord i sud de la nova via oberta arran de la construcció del pont de Canalejas (1913), el carrer Reina Victòria. Per tant, el barri de Bisbe Siuri comença a desenvolupar-se urbanísticament d’est a oest entre el triangle que formen aquest carrer i el de Jordi Joan. Com en el barri del Cor de Jesús, entre les cases de planta baixa amb pati interior, es trobaven diverses fàbriques de calçat algunes de de gran grandària com la de la Vídua de Vicente Pérez que en 1927 ja comptava amb 200 treballadors i era la més important de la província. Derrocada en 1981, en el solar es va edificar un gran bloc de cases en els baixos del qual es va allotjar el cinema (1975-2004) i la discoteca Altamira. Hui és un supermercat. Un cas semblant de fàbrica de principis de segle reconvertida en bloc de cases i cinema i després supermercat, i a més limitant en el mateix carrer Jordi Joan, és on va estar el Palau del Cinema (1969) i després va obrir el primer Mercadona d’Elx.

Aquests primers carrers del barri són molt estrets per a aprofitar al màxim el sòl construït. A meitat dels anys 40 encara no havia sigut urbanitzada la parteix oest i on hui està la plaça Bisbe Siuri es trobava un camp de futbol on jugava l’equip del Sagrat Cor de Jesús. Una dècada després el barri ja està pràcticament reblit només queden alguns solars pròxims a l’avinguda de la Llibertat on es va construir un edifici d’habitatges protegits amb tres i quatre altures que ocupa una illa sencera amb pati interior central. En el projecte, de 1947, figurava el títol de “Habitatges protegits. Grup del calçat”. De principis dels 50 és també un altre edifici de 32 habitatges protegits conegut com a “Casa dels mestres” perquè allotja les famílies de mestres i funcionaris municipals. Té tres façanes, la principal dona al carrer Reina Victòria i s’accedeix per unes portes reixades amb arcs per les quals es pot veure el pati interior comunitari.

Un altre edifici destacat en el barri de Bisbe Siuri és l’Ambulatori de Sant Fermí que en 2010 es va transformar en Centre de Salut. Inaugurat en 1960, va ser el primer centre sanitari públic d’Elx. La seua situació estratègica, en la confluència del carrer Jordi Joan amb l’avinguda de la Llibertat facilitava la cobertura a la població.

En les dècades dels 60 i 70 Elx són els anys vertiginosos del desenvolupisme il·licità. Elx es transforma i el barri de Bisbe Siuri pateix, com molts altres, una gran transformació. Les casetes de planta baixa desapareixen i en el seu lloc es construeixen edificis, que als carrers més estrets són de 4 i 5 altures i als de major amplitud arriben a les 9 plantes, en molts casos són grans blocs de cases com els que s’han alçat sobre antigues fàbriques. D’aquests anys és la plaça Bisbe Siuri que ha sigut reformada en diverses ocasions, en una de les quals, la de l’any 1991, es va instal·lar una estructura metàl·lica de gran altura pel que també és coneguda amb el nom de “la plaça del pirulí”, la qual cosa va crear una certa polèmica. Des de la plaça es pot veure l’església del Sagrat Cor de Jesús i la plaça de l’Algeps i és el centre neuràlgic d’un barri que combina carrers amb molta activitat econòmica i trànsit de vehicles amb altres més residencials i tranquil·les. La plaça i el barri porten el nom d’un bisbe il·licità, d’origen genovés, del segle XVII, important escriptor religiós.