HISTÒRIA

Plaça de Barcelona, anys 60

En la primera etapa d’ocupació dels barris situats al nord de la via del tren -que creuava Elx en superfície on ara està l’avinguda de la Llibertat- els terrenys pertanyien a la pedania de Carrús d’ací el nom d’aquesta zona. Va ser el més important dels eixamples de la ciutat per la seua extensió, capacitat d’allotjament i rapidesa d’ocupació. El geògraf Vicente Gonzálvez Pérez el va titular així “Carrús: una nova ciutat d’immigrants”.

L’avinguda de Novelda el divideix en dos: Carrús Est i Carrús Oest. Carrús va començar a habitar-se en els anys 50 per la part del camí dels Magros i va seguir per la plaça de Barcelona. En una foto aèria dels anys 1929/30 només es distingeixen en tot Carrús algunes finques agrícoles i, en el que hui és el barri de Plaça de Barcelona, l’Stadium Elx o Camp de Futbol de Don Jeremías (1923) que va albergar els partits del recentment fundat Elx CF fins que es va inaugurar el camp d’Altabix. Aquest desapareixeria amb la urbanització de la zona als anys 50. En aquelles dates ja apareix la fàbrica de Jayton i alguns grups de casetes de planta baixa i pati interior d’estil rural, i és també quan comença l’arribada d’immigració a Elx atreta per la puixant indústria del calçat. Als anys 60 aquesta immigració començarà a desbordar-se i la població d’Elx es duplicaria en tan sols deu anys. A la zona de Carrús Est va augmentar la densitat de població en una relació constatada entre densitat i immigrats per l’alta ocupació dels habitatges que suposava una mitjana de 4,5 persones per llar. El percentatge de persones nascudes fora del municipi era pràcticament del 100%. En aquests anys es va construir el col·legi nacional Ramiro de Ledesma (1962) hui Giner de los Rios i la plaça de Barcelona es trobava enjardinada, però sense asfaltar com la resta de carrers. En 1970 es va inaugurar el mercat de proveïments en la mateixa plaça. En els anys 70 ja s’havia reblit el barri i presentava una fisonomia semblant a l’actual. Per tant, en tan sols dues dècades es va edificar “una nova ciutat d’immigrants” castellans i andalusos treballadors del calçat i la construcció.

Les vies del ferrocarril dividien la ciutat per l’est en dues parts fins que el tren va ser soterrat als anys 70, i l’espai alliberat en la superfície va quedar sense asfaltar i es va usar durant anys com a aparcament, fins que es va començar, en 1982, el primer tram de la construcció de l’avinguda de la Llibertat des del pont del ferrocarril fins a l’avinguda de Novelda.

La major part dels edificis del barri són en altura de 5 o 6 plantes, encara que ocasionalment trobem algunes de les primeres casetes de planta baixa o planta baixa i un pis com és el cas del grup d’habitatges situat a l’esquena del col·legi Giner de los Rios. També roman alguna nau o magatzem industrial. El parc d’habitatges és un dels més envellits de la ciutat a causa de la seua escassa renovació.

El barri de Plaça de Barcelona ha rebut una segona onada d’immigrants, en els primers anys del segle XXI, atreta de nou per la bonança econòmica però en aquesta ocasió procedents de l’estranger sobretot del Marroc, Romania i Colòmbia encara que hi ha fins a 30 nacionalitats diferents. El 30% dels seus habitants ha nascut a l’estranger. La fisonomia del barri no ha canviat, però la seua idiosincràsia sí.