HISTÒRIA

Antiga Glorieta

El nucli fundacional d’Elx, la Vila Murada, es va anar estenent pel sud amb la creació d’un nou barri, el Salvador, l’origen del qual va ser la Pobla de Sant Jordi, que pel que sembla va existir amb anterioritat a la conquesta cristiana. Pròxim a ell es va construir l’església del Salvador (segle XIII). També d’aquesta època, durant els segles XIII i XIV, data la jueria existent al carrer Almòrida, a l’est del barri a la frontera amb la zona d’horts.

A la fi del segle XVIII es completa l’entramat urbà entre la Vila i el carrer Solars que es va veure ampliada amb la creació dels barris de Saràvia i de Conrado situats a l’est del barri i al nord i sud de la replaceta dels Pontos. Aquests dos barris van ser construïts a finals del segle XVIII prèvia destrucció de sengles horts de palmeres que rebien els noms dels seus propietaris, el coronel de cavalleria Tomás Saràvia i el capellà Conrado Sempere. Ja en el segle XX s’urbanitza la part oest del barri amb la tala de l’hort de Gil al costat de la rambla del riu Vinalopó.

Després de la Guerra Civil es va modificar el traçat de molts carrers i es van derrocar moltes cases d’interés arquitectònic pertanyents a la burgesia industrial il·licitana de l’espardenya, que es va assentar en aquest barri durant els segles XIX i XX. Alguns exemples es poden veure hui en la confluència dels carrers Porta d’Oriola, Sant Miquel i Sant Jordi on destaca la casa–fàbrica (1915) on té la seua seu el Casino. També és interessant l’edifici del cinema Alcázar (1941) al carrer Juan Ramón Jiménez que hui ha sigut reconvertit en un gimnàs.

El carrer Salvador és dels més antics del barri, unia la Vila amb el Raval de Sant Joan passant per l’església del Salvador. Aquest estret carrer de gran tradició comercial va ser el primer a convertir-se en zona de vianants a Elx. Aquí se situaven botigues molt emblemàtiques com la de Joguets Parreño, la llibreria Agulló, la Drogueria Pérez Seguí, etc. Algunes de les quals hui es poden rememorar al Museu Escolar de Puçol. Al final del carrer es troba la plaça del Salvador i, enfront, l’actual església que data de 1956. Enmig de la plaça s’ha reproduït una de les fonts d’aigua dolça que allí van existir (1901), la de l’Alcoraia, que té un templet modernista.

Aquest també és el barri de la Glorieta. Per la seua part nord transcorre el carrer Corredora, que anava paral·lel a la muralla de la Vila i és la via de referència històrica de la ciutat, en un extrem de la qual es troba la plaça de Baix on està l’Ajuntament. Aquest carrer encara conserva edificis de la burgesia dels segles XIX i XX, quan es va convertir en el principal eix de la ciutat, en ser oberta per al pas de la carretera nacional entre Alacant-Múrcia amb la inauguració del pont de Canalejas (1913). La plaça de la Glorieta, nucli cívic de la ciutat, es va construir a finals del XIX, on anteriorment havia existit el convent de Santa Clara de monges clarisses (segle XVI fins al XVIII), encara que la plaça ha sigut reformada en dues ocasions durant el passat segle. Des de la Glorieta es pot accedir al Gran Teatre (1920) que en el seu moment també va ser casino a més de cinema i sala de representacions teatrals amb el nom de “Kursaal”. El Gran Teatre d’Elx va ser inaugurat en 1996 després de la remodelació efectuada sobre la base de l’antiga sala, una vegada adquirit per part de l’Ajuntament, i es va convertir en l’espai escènic de referència de la ciutat.

Pròxim al Gran teatre es troba l’edifici Carmelites que forma part del campus de la universitat privada Cardenal Herrera d’Elx. Inaugurat en 1994, el seu nom prové de l’anterior col·legi de les monges carmelites que va tindre la seua seu amb anterioritat allí.