HISTORIA

Vista aèria barri de Sant Antoni anys 70

El barri de Sant Antoni té el seu origen en la promoció privada de 1.066 habitatges socials repartits en 16 blocs oberts de màxim cinc plantes. En 1959 es va presentar el projecte d’urbanització que va donar cabuda a prop de 3.741 persones, segons el cens de 1970, en uns habitatges d’escassos 60 m² on les famílies nombroses arribades primordialment d’Andalusia s’amuntegaven. Molts d’ells treballaven en la construcció i també a les fàbriques de calçat en l’època de major desenvolupament econòmic i urbanístic d’Elx. El barri estava allunyat del centre de la ciutat, en ple camp. Només comunicat per un autobús. Tot això va propiciar que Sant Antoni fora un dels barris amb major identitat i convivència veïnal.

Hi ha dues places triangulars amb jardí, en una de les quals estava previst fer un mercat però en el seu lloc es va alçar una església, la de sant Antoni Abat, que va celebrar la primera missa al maig de 1970 encara que el seu primer emplaçament va ser un local del carrer Arxipreste Torres on va estar des de meitat dels 60. Des de l’església de sant Antoni Abat ix el sant en romiatge fins a la pròxima ermita de Sant Antoni, en l’hort del mateix nom, on se celebra el tradicional esmorzar i es festeja el dia del patró del barri sent una dels romiatges més antics i populars d’Elx. De la mateixa època que l’església és també el col·legi públic Carles III (1967) que es va edificar a l’Hort de Gras i que actualment està fora del mapa escolar i és usat com a centre escolar transitori.

Al no existir més oferta d’habitatge en la zona els joves quan s’independitzaven havien de marxar-se a viure a altres barris el que ha provocat un envelliment gradual dels seus habitants unit a la deterioració dels propis habitatges i en alguns casos el seu abandó. Encara que a partir de principis de segle XX es produeixen canvis significatius amb l’arribada al barri dels primers immigrants estrangers que hui representen un 14% del total, la meitat d’ells procedents del Marroc. Aquest fet i la construcció de nous edificis en la poma lliure que quedava entre el col·legi Carles III i Ciutat Jardí estan propiciant una renovació urbanística i poblacional i, sobretot, perquè l’Ajuntament, a través de l’empresa pública PIMESA i la col·laboració d’altres administracions públiques, està duent a terme un pla de renovació urbana que contempla les obres de demolició dels edificis actuals i de construcció de nous habitatges així com l’execució d’un programa de reallotjament. De moment, ja s’ha rehabilitat un dels blocs antics i s’han construït dos nous amb 10 altures. El primer a ocupar-se, amb 74 habitatges, va anar l’any 2017 i el segon amb 120 habitatges acabat i pendent de lliurament.

Fins a l’any 2011, a la cantonada entre l’avinguda de Santa Pola i la carretera nacional se situava un Centre Social que va ser derrocat, després de vint anys en funcionament, per a dur a terme el projecte de regeneració urbana del barri. Al costat del Centre es trobava un pi centenari molt emblemàtic per al barri que en talar-lo, en 2012, va causar gran renou entre el veïnat.