Sant Crispí – Polígon Industrial de Carrús
DELIMITACIÓ I LOCALITZACIÓ
El barri de Sant Crispí-Polígon de Carrús està situat al nord-est de la ciutat, al final de l’avinguda de Novelda en connexió amb les carreteres que comuniquen amb la comarca del Vinalopó Mitjà i les autovies cap a València i Madrid. Està compost per dues zones diferenciades, una residencial i una altra industrial. Pertany al districte 3, seccions censals 12, 17, 18, 19 i 20, compreses entre l’avinguda de Novelda, avinguda Professor Enrique Tierno Galván, la Ronda Vall d’Uixo i els carrers Victoria Kent i Carlos Antón Pastor. Limita a l’oest amb el barri del Toscar, al sud amb el de plaça 1r de Maig i al nord i est amb la pedania de Carrús.
DESCRIPCIÓ
Sant Crispí és, amb el Toscar, els barris més pròxims al polígon industrial de Carrús on se situa l’ermita que li dona nom. És un barri construït en els anys 70 com a continuïtat de la trama de Carrús amb edificis de cinc altures en la seua major part però on també es troben habitatges de dues plantes dels anys 60 sobretot als carrers Carlos Antón Pastor i Alfredo Sánchez Torres. Per tant, és un barri obrer amb origen en la immigració d’aquells anys en què venien gents del centre i sud d’Espanya i de les poblacions limítrofes. Es caracteritza per donar cabuda a una gran quantitat de centres escolars ja que a la resta de Carrús no es va preveure sòl dotacional.
HISTÒRIA
Manifestació a Sant Crispí, anys 70
Sant Crispí va ser l’última zona de Carrús Est a construir-se i per aquest motiu té alguns edificis més recents, tots a partir dels anys 70 menys algun grup d’habitatges de dues plantes dels 60. Algunes de les fàbriques que ací es van instal·lar van ser substituïdes per habitatges i ocupades per la gent jove d’altres barris de Carrús.
El primer edifici a alçar-se va ser l’ermita de San Crispín quan en 1951 l’Ajuntament va autoritzar la seua construcció a petició de l’Associació de Fabricants de Calçat per a venerar el patró dels sabaters. Es va erigir entre els depòsits de l’aigua i la carretera d’eixida a Asp. Hui dia es troba dins de la zona del polígon industrial de Carrús on se situen diversos centres d’ensenyament i continua sent el referent d’un dels romiatges més populars d’Elx. El barri sempre ha estat molt lligat a la indústria del calçat perquè era l’activitat principal dels seus i de les seues residents junt amb la construcció.
La falta de previsió de dotacions públiques en la planificació de Carrús va fer que es concentraren en la seua part nord, en el començament del polígon industrial, els col·legis, instituts i les escoles infantils tan necessaris en una zona tan populosa. Encara que a l’interior del barri de San Crispín es troben els pioners, el Menéndez Pelayo (1972), l’Eugeni d’Ors i el Jaime Balmes (1973). En el mateix carrer que aquest últim se situa el Centre de Salut de Carrús Est.
El polígon industrial de Carrús, al nord del barri, va anar ocupant-se en els anys 80 i 90 del segle XX encara que el primer projecte del Pla Parcial era de 1972 i perseguia dotar de sòl al puixant sector del calçat així com “descongestionar el nucli urbà de la ciutat” d’indústries. El polígon amb el pas dels anys ha anat donant cabuda a una varietat d’empreses relacionades amb el comerç i els serveis així com a centres dotacionals.
Indicadors sociodemogràfics
Padró Municipal d’Habitants 2018:
| Nombre d’habitants | 5.686 |
| Percentatge de variació de la població 2008-2018 | -18,8 |
| Percentatge de dones | 49,7 |
| Percentatge d’homes | 50,3 |
| Edat mitjana | 41,7 |
| Percentatge de població amb més de 64 anys | 16,7 |
| Percentatge de població estrangera | 13,7 |
| Densitat de població (hab/ha) | 42,0 |
Cens de Població i Habitatge 2011:
| Nivell mitjà d’estudis (rang de 0 a 5) | 2,3 |
| Total llars | 2.150 |
| Mitjana de persones per llar | 2,8 |
| Percentatge de llars unipersonals | 17,0 |
| Percentatge d’habitatges amb més de 30 anys | 78,5 |
| Percentatge de població ocupada | 23,8 |
| Percentatge de població aturada | 28,2 |
| Percentatge de població inactiva | 47,9 |
