HISTÒRIA

El naixement del Raval de Santa Teresa o del Pla es projecta a finals del segle XVII, coincidint amb la terminació uns anys abans del convent franciscà de Sant Josep (1678) i l’anunci de la construcció d’un nou pont, el de Santa Teresa, que va tardar fins a mitjan segle XVIII per a fer-se realitat (1756). L’augment de la població, els alts preus del sòl en l’altre costat del riu Vinalopó i l’existència de palmerars, van ser uns altres dels motius per a ocupar aquestes terres de secà. La construcció va començar per la zona més pròxima al convent i al camí d’Oriola i després es va expandir en terrenys del marqués d’Elx, més pròxims al nou pont que convertiria el carrer Major del Pla en una via principal d’eixida cap a Crevillent. En 1761 comptava ja amb 1.381 habitants que es dedicaven majoritàriament a l’agricultura. A principis del segle XX van proliferar els tallers d’espardenyes, que van anar desapareixent conforme les empreses van adquirir majors dimensions i van anar situant-se en la perifèria, convertides ja en fàbriques de calçat. El barri, en l’actualitat, té una funció primordialment residencial, encara que el carrer Major del Pla manté la seua activitat comercial mentre que en la plaça dels Reis Catòlics l’antic convent franciscà de Sant Josep es va reconvertir en un complex arquitectònic que reuneix l’Arxiu Municipal i la Biblioteca Central al costat de l’església de Sant Josep, la capella del Crist de Zalamea i el temple de l’Orde Tercer Franciscà, hui sala d’exposicions que confina amb el Centre d’Estudis Miguel Hernández. En la mateixa plaça es troba, des de 2013, l’edifici de la Universitat Cardenal Herrera-CEU Elx que va ser anteriorment Palau de Justícia entre 1980 i 2010.

En aquesta part del Raval de Santa Teresa encara que també s’han substituït la major part de les cases de planta baixa per edificis en altura, encara conserva un aire de poble pels seus estrets i empinats carrers.

En la part sud i oest, el nou eixample del Raval de Santa Teresa de principis de segle XX està presidit per l’edifici de l’Asil d’ancians de Sant Josep, que es va construir alhora que el barri (1916-1919) i que ocupa una illa sencera. És un dels edificis més significatius d’Elx. En l’última reforma, de 1982, es va envair l’horta i el jardí per a la seua ampliació. L’envoltaven casetes de planta baixa moltes de les quals amb pati posterior propietat en molts casos d’agricultors del Camp d’Elx sobretot en la zona de Conrado del Campo. El carrer de l’Asil estava arbrat en els anys 50 i encara aquest amb el passeig de Germanies, l’origen dels qual és més antic perquè ja existia com a espai urbà a finals del segle XIX. Durant el franquisme va ser anomenat passeig dels Caiguts fins que en 1979 canvia a l’actual nom. En un dels seus costats es troba el col·legi Miguel d’Unamuno construït en els anys 60 on anteriorment van estar les Escoles Graduades (1931) que va ser el primer grup escolar públic d’Elx.

A esquenes del complex monumental de Sant Josep se situen el centre social del barri i la sala de teatre infantil i juvenil la Tramoia, en les antigues instal·lacions del Parc de Bombers d’Elx que va complir aquesta funció entre els anys 1968 i 1990.

El barri de Sant Josep malgrat les transformacions patides és junt amb el seu veí, el Raval de Sant Joan, els de major solera d’Elx. Tots dos separats pel llit del riu Vinalopó i units pel pont de Santa Teresa, la passarel·la de Vicente Albarranch i el Pont de la Generalitat.