“Mar Nuestro” d’Álvaro López + David Salas

“Mediterrani? La mar és una frontera, és una via de salvació o de mort. […] Els meus pares em van posar “Amal”, que és Esperanzaen àrab, perquè volien un futur millor per a mi, per a nosaltres. El meu pare va vindre en pastera, no sabia si sobreviuria.” “La immigració no la frenarà ningú, mai. Per un motiu o per un altre sempre n’hi haurà. Cal aprendre a rebre bé, els immigrants no són un risc. Un terrorista no ve en pastera.” “Un no deixa la seua terra per gust, el seu menjar, les seues olors… Quan veig la mar, veig com és la naturalesa de gran, veig la força de Déu. Però pense que ningú hauria d’arriscar-se a creuar-la d’aquesta manera.” “Després de quatre dies en la mar, sense menjar ni aigua, jo no parlava ni veia, estava molt marejat, em podria haver mort. […] Encara que em retornen al meu país, no pense repetir-ho.” “No vull recordar-ne res. Vaig estar sis mesos per a poder oblidar el que he viscut. Per què soc ací? Soc enginyer, puc treballar, Per què soc ací? No ho entens, però al final has d’acceptar-ho.” Amal, Yamila, Touré, Abigail, Akram, Amine…, a través dels seus rostres, les seues mirades i les seues històries volem apuntar-nos a la realitat migratòria que es viu actualment al Mediterrani.

Web: marnuestro.es

Gènere: Exposició.