Misterios del quijote

RAFAEL ÁLVAREZ “EL BRUJO”

Morir assenyat i viure boig. Kahaba de pelegrins, temple d’ídols o claustre de monjos cristians, plecs de l’Alcorà o Taules de la Llei, el seu cor era ja praderia de gaseles. Cavalcava sense portar un altre trot que aquell que el seu cavall volia, sense cap altra cavalcadura que la de l’amor; l’única fe, el seu credo; la paraula, l’única llei.

Diuen que va morir amb l’hàbit de la fraternitat dels indignes esclaus del sagrat sagrament… de la paraula, i veritat és que hi va servir, com el cavaller a la seua dama. Diuen que es deia Miguel de Cervantes Saavedra, però què importa açò al nostre conte, senyor? Siga quin siga el seu nom, a ell li dediquem aquesta funció: gràcies.

– Rafael Álvarez “El Brujo”