TODOS SE HAN IDO

Dones, homes, que criden des de la nit obscura del seu cor demanant auxili. Imperfectes, vulnerables, perdedors. Com tu i com jo, no molt distints, continuen solcant les ones del foc. A qui parlen? Com es retorcen els seus cossos quan ja no hi ha paraules, solament foc interior? Quines imatges solquen la volta? Quins objectes parlen de les nostres històries? Quines músiques, olors, sabors, textures s’ajunten en la memòria? Des de quina foguera parlen les seues entranyes danyades? Dones i homes que romanen, caminen, corren, salten, ballen junts.

Respira, respira, respira…

El text està construït per 10 monòlegs que parlen d’homes i dones vulnerables i amb sentiments a flor de pell. Històries en les quals expressen la seua rebel·lia, dependència, confusió, abandonament, desesperació, pànic, ira, alegria… Un paisatge identitari i comú per a nosaltres, que dibuixa el valor més important de les històries: reconéixer-nos davant l’espill. Una cataracta d’emocions que Víctor Sánchez sap expressar com ningú.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Repartiment: Pep Sellés, Miguel Ángel Puro, Roo Castillo, Joan Nave i Anna Berenguer

Direcció: Paco Macià

Espai sonor: Niño de Elche

Escenografia: Luis Crespo

Disseny il·luminació: Ximo Olcina

Disseny audiovisuals: Radiante Creative Projects

Disseny gràfic: Joaquín Clares

Fotografia i vídeo: Joaquín Clares

Direcció tècnica: Visisonor Coopv.

So: Alberto Ramos

Vestuari: Cía. Ferroviaria

Traducció: Joan Nave

Producció: Eloísa Azorín

Venda de localitats https://www.instanticket.es/todos-se-han-ido-cia-ferroviaria i a la taquilla del Gran Teatre