Informació
L’edifici conté dues construccions annexes: la torre de la Calaforra pròpiament dita i el cos afegit en el segle XV, on alguns estudiosos situen l’almodí de la vila, ja que hi ha notícies que el 1442 el Consell municipal va acordar construir un dipòsit de gra extramurs, fora del portal de la Calaforra. Sembla que, en un principi, aquest magatzem seria un pòrtic amb arcs que, posteriorment, va ser tancat i es va dividir en diverses habitacions.
La torre és una fortalesa d’origen islàmic concebuda com a torre de vigilància, que formava part de la muralla defensiva de l’Elx andalusí. La seua construcció data de finals del segle XII o principis del XIII (època almohade). De planta quadrangular, defenia l’entrada a la ciutat des del camí d’Alacant i era la torre més important de la llavors medina murallada. En la seua realització es van utilitzar murs de maçoneria revocats, amb carreus en la base i en els cantons. La torre, en origen, tenia, almenys, dues altures més, cossos que es van desplomar el 1829, en un dels terratrèmols més destructors que ha patit la província d’Alacant.
El 1470, Gutierre de Cárdenas, comanador de Lleó, va rebre, en recompensa pel seu suport al casament d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, Elx i Crevillent, donant lloc a la creació d’un senyoriu, convertit en marquesat després de les Germanies, amb una extensió semblant a l’actual comarca del Baix Vinalopó. A la Calaforra residia el comptador senyorial i s’emmagatzemava el gra procedent del delme eclesiàstic fins al seu repartiment entre els beneficiaris, fonamentalment el senyor feudal, el bisbe i capítol catedralici d’Elx, i els cleros de Santa Maria i Sant Salvador.
Ja al segle XIX, els últims senyors de la ciutat venen l’edifici, que passarà, el 1870, a les mans de Rafael Brufal Melgarejo, marqués de Lendínez, qui va habilitar la construcció com a residència, obrint finestres en la façana septentrional i en el costat de la plaça de Santa Isabel. Lendínez també rehabilitaria l’antic almodí de blat com a saló de ball, però, a més, com a centre de reunions de la lògia il·licitana, de la qual era membre. La sala va ser decorada per l’erudit local Pere Ibarra amb motius egipcis sobre la vida i la mort. No tenen, en principi, cap relació amb la maçoneria, tot i que no cal oblidar que el redescobriment d’Egipte per Napoleó va alimentar l’imaginari europeu huitcentista d’una saviesa amb tints esotèrics, de la qual en realitat poc o gens no se sabia. Sí que apareixen en la sala, en el terra, símbols maçònics, un dels quals es troba sobre una trapa, que facilitava la fugida dels congregats pel soterrani en cas de ser sorpresos en una de les seues reunions secretes.
El 1909, va comprar la casa José Revenga (terratinent procedent de Caudete) i li la va oferir a la seua dona, Asunción Ibarra, filla d’Aurelià Ibarra i Manzoni i vídua del Dr. Campello (propietari de l’Alcúdia), com a regal de noces. Es va rehabilitar l’edifici, especialment la decoració de les parets, amb motius neoàrabs, convertint-la en casa senyorial d’alta burgesia. La decoració del vestíbul de la torre, com la de la resta de les dependències, remet al corrent historicista i romàntic huitcentista. Es deu al muralista alcoià Agustín Espí Carbonell (Alcoi, 1881–Madrid, 1940), qui, el 1909, realitza la decoració neogòtica del santuari de la Mare de Déu de Gràcia de Caudete, en què s’inspiraria la de la Calaforra. Va ser, per la seua banda, Pere Ibarra qui, a instància de José Revenga, va idear, suggerir i guiar aquestes decoracions murals.
Actualment, l’edifici acull diferents esdeveniments, com ara exposicions o conferències.
Tarifes
(Els tiquets es compren als Banys Àrabs)
General: 2 €
Estudiants i grups (mínim de 15 persones). Cal reservar amb antelació
Carnet Jove, jubilats i famílies nombroses: 1 €
Entrada lliure:
Els diumenges. A més, xiquets menors de 6 anys, persones en possessió de la targeta daurada de l’Ajuntament d’Elx, professors i monitors acreditats, persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda.
Abonament museu: l’abonament museu té un preu de 8 € euros i permet la visita de tots els museus que depenen de l’Ajuntament. Es poden adquirir en qualsevol museu de la ciutat.